«Ara sóc més optimista; la meva mort està més a prop»

El prestigiós director de cine finlandès va visitar ahir Barcelona convidat per la Filmoteca de Catalunya, que li dedica el primer gran cicle de l'any a més de rescatar la filmografia del seu amic i biògraf, Peter van Bogh, que va morir al setembre. Aki Kaurismäki arriba des del seu refugi al nord de Portugal, on resideix des de fa més de dues dècades, carregant amb l'etiqueta de «tipus peculiar». El peculiar mestre destil·la una ironia i un humor negre tan fantàstics com les seves pel·lícules. Això sí, abans d'entrar a matar en la conversa, regada de sentències lapidàries, necessita un trago. «Això és aigua de Barcelona», resol, whisky en mà. La gerra de cervesa vindrà mitja hora després.

-Fa uns anys va revelar la seva intenció de rodar la seva nova pel·lícula a Espanya. ¿On, quan i sobre què?-Bé, no serà realment a Espanya, sinó a Galícia. Els catalans no són els únics que es volen separar d'Espanya. I no sé de què tractarà perquè si ho sabés ja l'hauria rodat. El que sí que sé és que odio la manera de fer pel·lícules a França. Vas al set i et passes el dia fent petons a tothom. A l'esmorzar, al dinar... ¡però quan rodem! Nosaltres també estimem la gent, però no ho mostrem en tot moment.

-Va dir que com més pessimista era, més optimistes li sortien les pel·lícules. ¿Com està d'ànims? ¿Hem après alguna cosa de la crisi?-Estic optimista perquè la meva mort està més a prop. La humanitat no aprèn. No hi ha futur per als fills, els néts... si això segueix igual. Depèn dels joves. Només si les mares aturen l'avarícia de la globalització hi pot haver futur.

-I per al cine, ¿hi ha futur?

-La digitalització l'està assassinant. Per mi hi ha tres tipus de cine: l'artístic de merda, el comercial de merda i el cine, que consisteix a explicar històries. Abans el realitzador editava en el seu cap perquè el material era molt car, ara poden filmar qualsevol cosa i els directors editen milers d'hores de merda. El vell cine està mort. Després de Buñuel no va quedar gaire; després va morir Bresson i aquí estem, orfes. Per sort, hi ha Víctor Erice. I Jim Jarmusch encara ronda per aquí.

-¿I Almodóvar?

-Treballa massa.

-¿Buñuel és un referent?

-Hi ha molts directors, però per a mi només hi ha dos mestres absoluts: Buñuel i Ozu. Perquè van entendre com havia de ser el cine i el van fer diferent. No s'ha de fer mai el que és obvi. Per a una història feliç de noi troba noia, posa un blues; per al divorci, jazz. D'una altra manera, és Hollywood o el suïcidi.

-¿Segueix sense anar al cine?

-L'última vegada va ser el 1986. Vaig veure La mujer del aviador, d'Eric Rohmer, i la meva dona em va preguntar si era necessari veure-la. Realment no, li vaig dir. I no hi vaig anar mai més. Abans mirava tres pel·lícules al dia, des d'aleshores només en DVD. Tampoc miro sèries. No tinc televisió. Ara estic mirant la història del cine, pel·lícules del 1910. Són millors. Quan torno a Chaplin, els seus films són tan bons que no tinc raons per veure els nous. O Buster Keaton, O John Ford i Howard Hawks. Amb aquests hi havia rivalitat. Jo preferia Hawks i m'odiaven per això; els altres preferien Ford. És com ser del Barça o del Reial Madrid.

-¿Ronaldo o Messi?

-Sóc portuguès, però prefereixo Messi. És més intel·ligent i juga millor. Ronaldo aprofita les oportunitats, Messi busca la manera de fer el gol més bonic. Quan vol fer alguna cosa, ningú l'hi pot impedir, té una velocitat...

-¿Per què se'n va anar a Portugal i què li queda de la Finlàndia natal?

Notícies relacionades

Amb el peu esquerre

"Aquesta és la millor finestra per a la moda nupcial"

-Vaig fugir del fred. Lisboa era el vol directe més lluny des de Finlàndia. No em puc deslligar del meu país perquè el porto al cor.

-El Papa va condemnar els atemptats de Charlie Hebdo, però va insistir que no s'ha d'insultar les creences. ¿Hi ha d'haver límits també en l'art?-Si l'art té límits deixa de ser art. Però d'altra banda, si la religió de l'islam té totalment prohibit mostrar qualsevol imatge de Mahoma, per què els bastards occidentals l'han de mostrar. Entenc la còlera però no entenc la reacció. Sóc ateu i no m'importa Al·là, ni Déu... M'agraden els éssers humans, els arbres, els animals. I odio qualsevol tipus d'odi, excepte entre amics. Sempre penso que només es pot odiar un amic, per un moment. Després, hi prens una cervesa, si no està prohibida, i el tornes a estimar.