Anar al contingut

Art que arriba de Basilea

El Prado i el Reina Sofia exposaran 180 obres del Kunstmuseum, d'artistes com Picasso, Giacometti i Gauguin

ANNA ABELLA
BASILEA ENVIADA ESPECIAL

Que compris dos picassos i te n'acabis emportant quatre més de regal no passa sovint. L'afortunada va ser la ciutat suïssa de Basilea, que ahir celebrava la nit dels museus, i que el 1967 va acordar una cosa insòlita fins llavors en la història de l'art: fer un referèndum popular per decidir si el consistori adquiria dos olis del pintor malagueny -Arlequí assegut (1923) i Els dos germans (1906)- que pertanyien a la col·lecció Rudolf Staechelin, famós col·leccionista local, el fill i hereu del qual passava per dificultats econòmiques. A Picasso li va agradar tant la idea de la votació pública que va fer anar l'alcalde al seu taller perquè triés un llenç com a obsequi. Com que aquest dubtava entre dos -Venus i Amor i La parella (tots dos del 1967), Jacqueline, última dona de l'artista, li va dir: «Doncs emporti-se'ls tots dos». De propina, també va regalar a la ciutat Home, dona i nen (1906) i un esbós de Les senyoretes d'Avinyó.

Les cinc obres, juntament amb 175 més de mestres com Kandinsky, Cézanne, Van Gogh, Monet, Giacometti, Munch, Rothko, Mondrian, Modigliani, Juan Gris, Paul Klee, Monet, Georges Braque, Andy Warhol, Chagall i Jawlensky, procedents del Kunstmuseum de Basilea, viatjaran a Madrid, on es podran veure, moltes per primera vegada a Espanya, del 17 de març al 14 de setembre, en dues exposicions, al Museu del Prado (que exhibirà 10 picassos, entre ells els citats) i al Reina Sofia, que mostrarà el gruix d'aquest itinerari per l'art modern i contemporani.

L'acord entre els tres centres arriba motivat pel tancament del Kunstmuseum, immers en unes ambicioses obres de reforma, que acabaran l'abril del 2016. Mentrestant, les exposicions de Madrid englobaran una part important de la seva col·lecció permanent i de les dues grans privades que acull, la Rudolf Staechelin i la Im Obersteg, que ofereixen una perspectiva de la pintura figurativa moderna des de finals del segle XIX fins al 1940. Tots dos eren empresaris i amics que durant la primera guerra mundial van començar a rivalitzar en quin dels dos aconseguia la millor col·lecció d'art per a Basilea, considerada avui la capital cultural de Suïssa, amb una quarantena de museus.

'ARLEQUÍ ASSEGUT'

Pot ser que Staechelin decantés en part la balança amb Arlequí assegut. Per a aquest oli, Picasso va agafar com a model el seu amic Jacinto Salvador, amb un vestit prestat per Jean Cocteau, i, influenciat després d'un viatge a Itàlia, li va imprimir un perfil inspirat en l'escultura clàssica. Per ell i per Els dos germans, els ciutadans de Basilea van acceptar que el seu ajuntament pagués al seu dia ni més ni menys que vuit milions de francs suïssos (uns dos milions van ser recaptats gràcies a fons privats), un preu altíssim per una obra d'un artista viu.

Entre les 170 obres que recalaran al Reina Sofia i que formaran la mostra que durà per títol Fuego blanco, en honor a un dels llenços de Barnett Newman, destaquen quatre picassosJardí de Daubigny (1890), una de les últimes pintures de Van Gogh; quatre de Marc Chagall (un autoretrat i tres retrats del 1914 d'hebreus (Jueu en verdJueu en vermell i Jueu en blanc i negre) i, el literalment negre N. 1 (1964), de Mark Rothko.

Trista és la història que relaten diversos olis del suís Ferdinand Hodler, un dels pintors més ben pagats de la seva època (a Staechelin li van costar més que un gauguin), que va reflectir el procés de decadència física de la seva amant malalta, que va culminar en La morta (1915), la composició de la qual, horitzontal sobre un llit, traslladaria a Mont Blanc amb núvols roses (1918).

Entre les peces que viatjaran del Kunstmuseum (on només s'exposa el 5% de les 300.000 obres dels seus fons), també hi figuren dues pintures que formen part de l'art que els nazis van considerar degenerat i que van fer desaparèixer dels museus alemanys, i que van ser subhastats a Suïssa el 1939: Niça a Frankfurt del Maine (1921), de Max Beckmann, i Interior amb cinc figures (1925), d'Oskar Schlemmer.

A més de pintures, el Reina Sofia mostrarà fotografies, collages, vídeos i escultures, on l'estrella serà Giacometti, amb diversos dels seus característics bronzes, entre els quals destaquen El gat i La cama. També hi figuraran diversos dels enginys mecànics del suís Jean Tinguely, algunes de les obres del qual es poden assaborir als carrers de Basilea, on té el seu propi museu.

0 Comentaris
cargando