Col·leccionista de museu

Hi ha col·leccionistes d'art que tenen un sentit molt patrimonial dels seus fons i altres a qui els agrada que la seva passió sigui disfrutada pels seus conciutadans. A aquesta última estirp pertany l'hoteler Jordi Clos, fundador d'una de les col·leccions arqueològiques, sobretot d'època faraònica, més importants del país, i impulsor del Museu Egipci de Barcelona. I ara, també, mecenes del Museu de les Cultures del Món, el centre dedicat a les cultures d'Àsia, Àfrica, Oceania i Amèrica que obrirà el 7 de febrer als palaus Nadal i Marquès de Llió i al qual Clos ha cedit, de forma gratuïta i per cinc anys, 37 peces dels seus fons.

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

L'acord va més lluny de la simple cessió d'obres i també contempla la col·laboració entre el museu municipal i la Fundació Arqueològica Clos per portar a terme diverses activitats educatives conjuntes i l'oferiment al públic d'una entrada combinada que permeti accedir al nou espai i al Museu Egipci. «Una fórmula publicoprivada» que Clos està segur que «funcionarà aquí, com ha passat en altres països» i que li fa especial «il·lusió» perquè «generarà un flux extraordinari» entre els dos centres.

CERÀMICA BLANCA MAIA / De les 37 peces cedides per Clos, 34 són d'art precolombí -també n'hi ha dues d'art jaina de l'Índia i un sarcòfag faraònic egipci- i omplen el buit que sobre aquestes cultures hi ha en les col·leccions municipals. De manera que les ceràmiques de Colima, Jalisco, Nayarit, Teotihuacán i Mezcala, entre altres, formaran el gruix del recorregut expositiu sobre Amèrica al Museu de les Cultures del Món. «Són peces d'una gran qualitat dignes d'estar en qualsevol museu», afirma el col·leccionista, reticent a destacar les seves preferides, «són gairebé com fills», però n'hi ha dues que per la seva fragilitat i bon estat mereixen encapçalar el podi. Són una figura femenina de gran dimensió que prové d'una urna funerària de Veracruz (foto siluetejada) i una peça maia de ceràmica blanca molt difícil de trobar i que Clos qualfica d'«extraordinària» i «perfecta».