José Mota: «Tot es pot parodiar, però jo no faria paròdia de tot»

Com si estigués component uns particulars Episodios nacionales galdosians en clau divertida, José Mota fa una dècada i mitja (abans a Cruz i Raya, després en solitari) que es dedica a interpretar l'actualitat de cada temporada a contraclaror de l'humor més blanc, tot i que generós en pessics. Algun dia, repassar els seus especials de la nit de Cap d'Any equivaldrà a reviure la nostra història recent entre riallades. Aquest any tenia material per donar i per vendre, i sembla que ha sabut treure'n suc, tenint en compte l'èxit aconseguit. L'audiència l'abraça i la crítica l'alaba. En temps tràgics, el còmic ha acabat convertit en el cronista de l'època.

-El seu programa de la nit de Cap d'Any va provocar moltes rialles, però al gremi de l'humor li ha tocat començar l'any posant-se molt seriós. ¿Què va pensar al sentir que a París havien assassinat 12 persones per fer dibuixos còmics?

-M'imagino que exactament el mateix que qualsevol persona amb un mínim de sentit comú. Em vaig quedar commocionat, sense paraules, sense capacitat per entendre. Em costa d'assumir que una cosa així hagi passat. És esgarrifós, senzillament monstruós.

-¿Morir per fer riure és una doble tragèdia?

-Morir de manera prematura i violenta simplement perquè algú decideix assassinar-te ja és prou tragèdia. Ningú, sota cap pretext ni emparat per cap idea, té dret a disposar d'una vida d'aquesta manera, i això supera el fet que les víctimes es dediquessin en aquest cas a l'humor. Aquesta notícia em commociona com a ésser humà abans que com a còmic que s'assabenta de l'assassinat d'altres còmics.

-¿L'humor pot ser una arma eficaç davant el totalitarisme?

-Sens dubte. El còmic Luis Piedrahita sol dir una frase amb la qual estic totalment d'acord: l'humor és una arma de construcció massiva. Em sembla que el defineix molt bé. Voler fer riure és el més allunyat que hi ha del desig de matar. L'humor serveix per unir, mai pot ser un pretext per cometre un crim.

-¿Es pot fer humor de tot?

-Si em pregunta si prohibiria que es fes humor sobre alguna cosa, li diré que no. Detesto els cartells que diuen «prohibit». Però si em pregunta si estic disposat a fer paròdia de tot, li diré que tampoc. No perquè algú m'ho prohibeixi, sinó, senzillament, perquè jo no vull. Em sembla fonamental sentir que disposem de llibertat absoluta per parodiar-ho tot, per riure'ns de tot, per capgirar-ho còmicament tot, i que després sigui un qui decideixi què converteix en matèria de riure i què no.

-¿Quin és el seu barem?

-Busco l'humor que em fa sentir èticament en harmonia amb el que sento i penso. Però és molt important aquest matís: les barreres me les poso jo, ningú més que jo.

-¿Alguna vegada les hi van van intentar imposar?

-Si es refereix als meus programes, i en concret als especials de la nit de Cap d'Any li asseguro que mai. Mai, ni aquest any ni tampoc abans, Televisió Espanyola m'ha demanat que canviés un contingut. Sempre m'ha donat llibertat absoluta per parodiar el que jo considerés oportú i en la forma que jo cregués adequada, governés qui governés a la Moncloa en aquell moment.

-¿Això s'ha d'anotar al seu haver?

-Potser té a veure amb el fet que el meu humor no pica  mai amb guant de ferro, ho fa més aviat amb un de vellut. Faig crítica, però amb suavitat i, sobretot, sense faltar al respecte. Per fer una paròdia sobre un personatge públic, encara que sigui àcida, no veig en absolut necessari ofendre ni traspassar els límits de l'àmbit personal. A mi m'agrada mirar a la gent als ulls i no em faria feliç trobar-me després aquelles figures i haver de mirar cap a un altre costat. M'avergonyiria sentir vergonya per haver mendicat unes rialles.

-¿Algun personatge que hagi parodiat s'ha sentit ofès i l'ha mirat malament?

-No, mai. Més aviat al contrari, els solen fer gràcia les meves paròdies.

-¿I això és bo o és dolent? Se suposa que el còmic ha de pessigar.

-Per a mi és bo, perquè jo visc de fer humor, no de faltar al respecte als personatges que parodio. Es pot fer molta crítica social i política sense que ningú se senti incòmode. De fet, jo cuido molt aquest detall, dedico esforços a vigilar que no em passi de la ratlla. No m'agrada ferir susceptibilitats, però això no va en detriment del pessic ni tapoc del nivell de l'humor.

-Aquest any, en el seu especial de la nit de Cap d'Any, sembla que ha elevat el llindar de la crítica. Ha repartit clatellots a tort i a dret.

-El 2014 ha estat un any especial. Han irromput personatges nous, altres ens han dit adéu, la gent ha continuant vivint molt escurada i els casos de corrupció s'han desbocat enormement . Mai s'havien destapat tants pastissos com aquest any. Això ens obligava a incidir més en la crítica, tant en la política com en la social. Per un altre costat, vam intuir que el país ho demanava. El nivell d'excitació al carrer ha estat aquest any clarament superior perquè la gent ha vist i ha sentit coses que no havia vist ni sentit mai.

-¿Humor com a teràpia nacional?

-La gent volia escoltar determinades reflexions i veure certes paròdies, i aquí el còmic compleix la funció de cronista de l'entorn. Et posen a les mans un altaveu i mires d'explicar allò que tots estan pensant, sentint i dient en veu baixa. Hi havia molta falta de rialles. Veig la gent amb ganes d'abraçar-se a alguna cosa, de creure en alguna cosa.

-Ha estat molt celebrada la paròdia dels atracadors que en lloc de robar un banc, per afanar més, en munten un. ¿Així va aquest negoci?

-En el fons és una crítica a aquelles ànsies desmesurades que tenen alguns per amassar diners. Aquest any ens hem assabentatd'uns tripijocs i d'unes quantitats tan indecents que un pensa: «¿Per a què volíeu aconseguir tant, si en 20 vides no hauríeu tingut temps de rebentar-vos-ho, per a què tanta ànsia viva? No té ni cap ni peus.

-¿La corrupció té solució en aquest país?

-Vull pensar que sí. És més, crec que ja està passant, el país s'està curant de la corrupció gràcies a tot el que està sabent aquests últims temps. És bo que s'hagin destapat tants pastissos perquè el poble prengui consciència del que ha passat. Això farà que en el futur s'ho pensin molt abans de ficar la mà a la caixa de cabals públics. Al que no em resigno és a pensar que això forma part de la condició humana. No senyor, hi ha eines perquè canviem, i el primer pas és que se sàpiga què ha passat en aquest país.

-A l' esquetx de la corrupció, a Fernando Tejero, que fa de corrupte, li diu: «Robeu tant que al final la gent rebentarà com la balena de Jonás». La gent no rebenta, però vota Podem. ¿Què li sembla?

-No tinc informació per establir aquesta equació, només sé el que es publica, i sembla que una cosa que s'ha acabat a Espanya és el bipartidisme. Em sembla una bona notícia, perquè això significa que tenim més alternatives sobre la taula. És sa que al país hi hagi més de dues úniques opcions. El futbol no és en absolut Madrid i Barça i l'humor no es limita als còmics que hi havia en el passat, cada any sorgeixen noves figures. ¿Per què no havia de passar exactament el mateix també en el cas de la política?

-¿És més difícil parodiar Joan Carles o Felip?

-És més dur fer de Joan Carles per la silicona que he de posar-me a la cara per assemblar-m'hi. Ara entenc per què va abdicar.

-¿Ja li han trucat de Catalunya per comprar-li la idea de canviar la paraula independència per estatlliureassociatsuperrespectuós?

-No, però totes les reaccions que hem rebut des de Catalunya han estat bones. He llegit alguna crítica molt positiva i tinc la sensació que la broma ha agradat. Per un altre costat, no m'estranya gens ni mica, perquè el poble català té un gran sentit de l'humor.

Notícies relacionades

Una ‘a’ que vol dir ‘no’

Netflix narra ‘El caso Asunta’ sense permís dels implicats

-Miri que si al final és l'humor el que aconsegueix unir Espanya...

-L'humor sempre ha unit les persones. Estic completament convençut que una de les claus de l'èxit d'Ocho apellidos vascos és que parla del que ens uneix. Al marge de les singularitats de cadascú i de cada lloc, que és bo que n'hi hagi i s'han de respectar, crec que a la gent li agrada riure junta. L'humor és una eina absolutament meravellosa, ens va tocar la loteria quan ens el van donar i ens van dir: «Teniu, desfogueu-vos per aquí». No sé si finalment l'humor salvarà Espanya, però tinc del tot clar que salvarà el món.