L'emoció perfecta

Abans de començar gira a la primavera, Pasión Vega ha presentat el seu últim disc tal com ha estat concebut en dues úniques dates: fa dues setmanes al Teatro Real i dilluns passat al Palau de la Música, dins de la 16a edició del Banc Sabadell Festival Mil·lenni. L'acompanyaven els mateixos músics amb què ha gravat aquest Pasión por Cano i l'Orquestra Simfònica del Vallès (amb la qual anys enrere ja havia cantat obres de Falla). En aquesta ocasió dirigida per Fernando Velázquez, productor del disc i prestigiós autor de bandes sonores; entre elles les de les pel·lícules de J. A. Bayona, que va presenciar el concert des d'una llotja.

El repertori íntegrament dedicat a Carlos Cano, excepte la cançó dedicada a ell Soy del sur i dues coples clàssiques: una entrellaçada al guió i ja al bis Ojos Verdes, que va adquirir, si és possible, més força amb la superba orquestració que Velázquez ha escrit per a l'ocasió.

El paper de Pasión reinterpretant l'obra de Cano recorda en gran mesura el d'una Ute Lemper respecte a Kurt Weill. I a aquesta perfecció interpretativa hi va sumar una gran emoció, sobretot en un Esperando las golondrinas banyat en llàgrimes.

Notícies relacionades

El retorn digital de ‘Sálvame’

Elefantes canten sense complexos a l’amor romàntic al Palau

HOMENATGE MÚLTIPLE / Dedicar un concert a Carlos Cano és també homenatjar la galeria de mites que inspiraven les seves cançons. D'aquesta manera, per interpretar La reina del blues, Pasión Vega es va posar una orquídia als cabells evocant Billie Holiday. Després de cantar Dormido entre las rosas en memòria de Miguel de Molina, es va posar el seu característic barret cordovès i es va enrotllar amb el dit un floc del serrell per seguir-lo recordant en una versió de La bien pagá a piano sol.

Romance a Ocaña va tenir una especial dimensió al costat dels carrers que tant va transitar el desaparegut pintor i va recordar l'infortunat mariner Juan Flores a María La Portuguesa. Va dedicar Luna de abril a la seva pròpia filla, i Aires de Cuna a María Dolores Pradera. Amb ella l'ha gravat en disc i en certa manera va ser com si hi fos: el destí ha volgut que Pasión, hereva de moltes de les seves virtuts, actués un 29 de desembre, data en què des de l'inici del Festival Mil·lenni fins gairebé a la seva total retirada fa dos anys, la gran valedora de l'obra de Cano cantava religiosament al Palau.