La persistència del passat

Encara que el títol sembla una metàfora de la fragilitat i raresa de les bones notícies, el cert és que descriu un dels motius centrals d'aquest conte sentimental de Juan Marsé. En aquesta faula trista, una anciana polonesa, la senyora Pauli, que havia estat ballarina al Paral·lel després d'escapar-se del gueto jueu de Varsòvia, ara, amb demència senil, es dedica a llançar des del seu balcó avions de paper de diari amb bones notícies (i fruites i fins i tot paraigües). Com que creu que «els somnis poden volar moltes vegades», li demana al seu veí Bruno, un xaval de quinze anys fastiguejat de les fantasies vanes dels adults, que reculli els avions per donar-los noves oportunitats de volar millor. És ell, Bruno, qui explica la història, un d'aquests adolescents rebels, espavilats i sensibles tan habituals en la narrativa de Marsé. Bruno carrega amb la seva pròpia llosa, la d'un insolvent pare exhippy, perfecte il·lús irresponsable, que va abandonar a ell i a la seva mare i que, en el present del relat, a començaments dels anys 80 del segle passat, ha acabat en la indigència. El seu cognom, Raciocinio, és tota una broma i també un judici sarcàstic sobre la generació de finals dels 70. A aquests personatges s'hi sumen l'esforçada mare de Bruno, Ruth, i dos xavals escanyolits, rapats i malaltissos, fills de la misèria, que semblen escapats d'altres novel·les de Marsé, els germans Rabinad, que concerten amb el narrador el negoci de recollir els avions que la senyora Pauli va llançant al carrer.

Amb aquests elements s'articula una història sobre la persistència del passat infamant, sobre la qualitat aèria i evanescent dels somnis i sobre la indiferència implacable de la realitat material davant els destins humans. Bruno, escaldat per les fantasies puerils del senyor Raciocinio —com anomena al seu pare—, suporta les bogeries i deliris de la senyora Pauli per caritat (o perquè l'hi demana la seva mare) i perquè n'obté un benefici com a proveïdor de diaris. És un jove pragmàtic que no té escrúpols a l'hora d'enganyar els germans Rabinad però que anirà entrant sense voler en l'escenari de fantasmes en què viu la vella ballarina. Així, el que comença i es desenvolupa com un conte costumista es va transformant imperceptiblement en una ghost story que deixarà Bruno sumit en l'estupor i el lector com a mínim sorprès amb un gir final encertat i que universalitza la interpretació de la història.

Encara que Noticias felices en aviones de papel és una peça menor en el conjunt de l'obra de Marsé, les seves extraordinàries qualitats com a narrador hi compareixen en tota la seva esplendor: la diabòlica naturalitat amb què construeix les seves frases perfectes, la progressió calculada de la intensitat en la trama, el traç breu i vivíssim amb què insufla veritat en caràcters i atmosferes, i la cura amb què ordena els components del relat, com per exemple la foto de sis nens anònims que la senyora Pauli ha retallat d'algun lloc i que disgusta la seva neboda, una foto que salta fora de la faula i, saturada de significació, pot ser contemplada pel lector al final del llibre. Marsé està en magnífica forma literària i aquesta miniatura narrativa, commovedora i rodona, ho prova.

NOTICIAS FELICES EN AVIONES DE PAPEL

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

Juan Marsé

Lumen. 96 pàg. 22.90 €