EL MILLOR DEL 2014 / I 3

'Hermosa juventud', retrat d'una generació que es precipita al buit

Les llistes de millors pel·lícules han estat elaborades amb les votacions de  Quim Casas, Eduardo de Vicente, Juan Manuel Freire, Julián García, Nando Salvà i  Olga Pereda.

 

Ingrid García Jonsson, en un fotograma d’’Hermosa juventud’.

Ingrid García Jonsson, en un fotograma d’’Hermosa juventud’. /

3
Es llegeix en minuts
NANDO SALVÀ

‘Hermosa juventud’ JAIME ROSALES

Retrat d’una generació que es precipita al buit

En la seva cinquena pel·lícula, Rosales traça la tragèdia de la generació perduda, tots aquests joves del nostre país que no tenen ni diners ni feina i per a qui, després de la inevitable pèrdua de l’energia i l’idealisme, emigrar apareix com a única (falsa) esperança. Entregat per complet al servei d’un assumpte tan candent, el català manté a ratlla tant el seu segell d’estil com la temptació de recórrer a l’afectació melodramàtica. En canvi, Hermosa juventud en tot moment es manté ancorada en la quotidianitat, la més avassalladora normalitat. Per això les fondes ferides que retrata ens fan tant de mal.

‘10.000 Kilómetros’ CARLOS MARQUÉS-MARCET

Retrat d’una relació a distància que a poc a poc es mor, malgrat la connexió que proporciona la tecnologia o, potser, en part a causa d’ella. Amb una subtilesa desarmant, Carlos Marqués-Marcet ens mostra en la seva opera prima com pulles, retrets i egoismes van fent forat de forma inexorable com si fossin un cisell sobre roca viva.

‘Magical girl’ CARLOS VERMUT

Mentre reformula el film noir portant-lo de passeig per una Espanya que es dessagna a causa de la crisi, Carlos Vermut ens endinsa a Magical Girl en el desconcert, incapaços de saber si toca riure, plorar o tremolar de por. I al mateix temps, això sí, ens porta de la mà fins al més profund i fosc de l’ànima humana.

‘La isla mínima’ ALBERTO RODRÍGUEZ

Un thriller policial ple d’humitat i podridura, carregat de reflexions sobre la memòria del nostre país i astutíssim en el maneig de totes les trampes narratives que donen al cinema negre la seva raó de ser. En menys paraules, la millor pel·lícula de Rodríguez.

‘Mortadel·lo i Filemó...’ JAVIER FESSER

Aquesta vegada sí, els espies més ineptes del tebeo espanyol salten a la pantalla amb tot el seu esbojarrat esplendor intacte. Javier Fesser compon una frenètica oda a l’excés, la catàstrofe i el nyanyo, que de passada funciona com el mirall en què tothom que vulgui fer animació 3D a Espanya s’hauria de mirar. 

‘Relatos salvaJes’ DAMIÁN SZIFRÓN

A través de sis històries tan terribles com absolutament delicioses, l’argentí Damián Szifrón ens recorda que, en el fons, tots tenim el potencial per perdre el control quan se’ns provoca, i que prendre mesures expeditives contra els corruptes i els miserables no solament ens pot resultar catàrtic sinó també, per què no, ho necessitem.

‘Loreak (flors)’  JOSÉ MARÍA GOENAGA I JON GARAÑO

Recorrent a una emotivitat precisa i un silenciós poder devastador, ens recorda el poder romàntic i melancòlic de les flors, i ens demostra que, per més estrany que sembli, algunes persones han d’esperar a morir per impactar a les vides dels altres.

‘El nIño’ DANIEL MONZÓN

El tràfic de drogues a l’estret de Gibraltar li serveix a Daniel Monzón com a leitmotiv d’un thriller sòlid com una roca, que combina el classicisme narratiu i l’elegància d’un Frankenheimer amb el múscul i el realisme d’un Greengrass, i que desdenya fórmules sense sacrificar gens ni mica el seu potencial comercial.

‘Stella cadente’ LLUÍS MIÑARRO

En la seva primera ficció, el català Lluís Miñarro posa en el breu regnat d’Amadeu de Savoia molt humor i pinzellades de surrealisme i fins i tot una mica de música per recordar-nos que aquest país, ahir com avui i com sempre, és terreny eternament abonat per a la incompetència, la corrupció i la brutícia moral. 

Notícies relacionades

‘OCHO APELLIDOS VASCOS’ EMILIO MARTÍNEZ LÁZARO

Agafa l’arxiconeguda premissa de noi-coneix-noia com a excusa per tirar per terra diversos tòpics relacionats amb les identitats autonòmiques, culturals i socials que ens envolten. Té humor irreverent, té amable mala bava i, què dimonis, té gràcia.