'Boyhood', la millor pel·lícula de l'any, de la dècada

‘BOYHOOD’ RICHARD LINKLATER

La millor pel·lícula de l’any, de la dècada

El cine pot fer trucs amb el temps, i aquesta pel·lícula és l’esplendorosa culminació d’aquesta habilitat. Com vostès ja deuen saber, va ser rodada en 39 dies repartits entre 12 anys. Només Linklater la podria haver fet, perquè cap director narratiu ha usat el temps tan astutament com ell. El resultat és una demostració del que significa ser una família, i del dolor i l’esperança que comporta. I és una pel·lícula bonica i corprenedora i sàvia sobre aqueste viatge caòtic i emocionant i escruixidor anomenat vida. Cinema genuïnament irrepetible, tot i que Déu vulgui que Linklater decideixi passar 12 anys més rodant una seqüela que es dirà Manhood. 

‘EL GRAN HOTEL BUDAPEST' WES ANDERSON

És impossible enumerar tots els grans moments que conté la que sens dubte és una de les obres més divertides de Wes Anderson i potser també la més tràgica, i que de totes maneres encarna l’expressió més pura i directa de l’estil que l’ha fet gran. Sens dubte, la pel·lícula que el director texà va néixer per rodar.

‘20.000 dÍas en la tIerra’ JANE POLLARD I IAIN FORSYTH

Un documental que adopta una captivadora forma impressionista per furgar en l’interior d’un músic que medita sobre la seva vida, la tasca de compondre i el sentit del seu art –i el de l’art en general–, i que en el procés fa que els donem una encaixada de mans tant a l’home com al geni i al mite que s’amaguen rere Nick Cave.

'Interstellar' CHRISTOPHER NOLAN

Per arribar als racons més íntims de l’ànima humana, i explorar la seva capacitat per a l’amor i el sacrifici, Christopher Nolan viatja al més llunyà i recòndit de l’espai exterior. Sens dubte, podria haver optat per un camí més curt, però no hauria resultat tan plaent com aquesta epopeia.

‘El lobo de Wall Street’ MARTIN SCORSESE

La pel·lícula més divertida que Martin Scorsese ha fet en tota la seva carrera és un assaig tan jovial com exhaustiu sobre la depravació i l’excés humans. És a dir, carretades de caos, demència i immoralitat encapsulades en tres hores de metratge que no perden empenta ni en un sol dels seus fotogrames.

‘A proposito de Llewyn...’ JOEL I ETHAN COEN

Els germans Coen viatgen a la Nova York de principis dels anys 60 per submergir-nos en el món perdut de la música folk, aquell on van anar a morir els somnis dels que podrien haver estat com Bob Dylan però que no hi van arribar. Una cara b de la història de la música plena de melancolia, cruesa i hilaritat.

‘Snowpiercer’ BONG JOON-HO

Aquesta cinta de ciència-ficció ambientada en un tren funciona amb idèntica precisió de rellotger com a cinema d’acció capaç de fer-nos clavar les ungles al braç de la butaca i com a al·legoria tan onírica com carregada de vidriol sobre la naturalesa del poder i el preu que es cobra la lluita per la justícia.

‘Her’ SPIKE JONZE

L’últim film de Jonze és una fina sàtira a costa de la nostra dependència tecnològica fins que revela el verdader objectiu que la seva premissa de ciència-ficció amaga: oferir una preclara reflexió sobre la nostra necessitat de crear vincles i la dificultat de conviure amb les restes de les nostres relacions passades. 

‘Ida’ PAWEL PAWLIKOWSKI

Fent gala d’un rigor formal i d’una profunda curiositat sobre la fe que complauria a Robert Bresson i a Ingmar Bergman, porta a terme una consideració despietada sobre el paper de Polònia en l’Holocaust i sobre com la guerra aconsegueix destruir les vides d’aquells que moren però, sobretot, dels que no ho fan.

Notícies relacionades

Amb el peu esquerre

"Aquesta és la millor finestra per a la moda nupcial"

‘Upstream color’ SHANE CARRUTH

Deu anys després de Primer, Shane Carruth ofereix un nou regal per a audiències sensibles al poder de la suggestió i còmodes amb el vertigen que provoca la confusió. Una pel·lícula gairebé tàctil, que avassalla amb idees poètiques sobre terrors derivats de la vida moderna, l’amor i el desig. Per obrir camins.