La poesia com a pàtria

La poesia està en deute amb Paco Ibáñez. I amb el seu incansable galopar per l’emoció de tants versos fets cançons immortals. L’artista va celebrar, dimarts a la nit, en un abarrotat TNC i sota l’epígraf de Vivencias el seu 80è aniversari. Una gira celebració que durarà un any. S’acabarà el novembre del 2015 al Palau de la Música de Barcelona.

L’artista va cantar els seus clàssics i va rescatar anècdotes de la seva abarrotada memòria durant gairebé tres hores. I la vetllada va culminar amb l’expresident Pasqual Maragall ballant i corejant amb ell Les copains d’abord del seu admirat Brassens.

El francès va ser una de les moltes llengües que va utilitzar: va cantar en castellà, gallec, eusquera, hebreu i català, ja a manera de comiat (Barques de paper d’Espriu). Totes, llengües que ha «viscut», va aclarir. L’intèrpret va repassar etapes de la seva infància al País Basc, fent riure l’audiència amb les seves aventures amb el burro del seu oncle; va relatar que va estar pres a Israel després que un empresari no li va voler pagar i va advocar per la pau amb Palestina; va enarborar el seu amor per Andalusia, i no es va oblidar dels seus fructífers anys a París. «Sóc un catalano-basc-francès bastant andalús», va assegurar, abans de deixar anar perles del tipus: «A casa meva no hi entren els anticatalans» i «el turisme està destruint Barcelona». I després d’exhibir el seu frontal rebuig a l’anglès i al sentiment nord-americà: «Abans morir que parlar anglès».

Notícies relacionades

Una ‘a’ que vol dir ‘no’

Netflix narra ‘El caso Asunta’ sense permís dels implicats

El concert va començar amb tota una declaració de principis. Amb el poema de José Agustín Goytisolo En tiempos de ignominia: «La patria de todos es el canto, la voz y la palabra: única patria que no pueden robarnos ni aún poniéndonos contra un muro». En un sobri i minimalista escenari dissenyat per Frederic Amat, va iniciar el generós recital amb versos de Quevedo, Góngora i Lorca i, després de l’intermedi, va ser el torn de León Felipe i Pablo Neruda.

Va començar acompanyat només per la seva guitarra. I després van anar desfilant els seus convidats: Mario Mas, Gorka Benítez, Pep Pascual, Chicharito, Horacio Fumero, César Stroscio i la seva filla, Alicia Ibáñez. El públic va corejar èxits com Palabras para Julia, Andaluces de Jaén, Me lo decía mi abuelito i A galopar... Li va cantar el Que siguis molt feliç. I va disfrutar d’una classe magistral impartida per algú que no concep el demà sense poesia.