Del sofà a la platea

Han trigat nou anys a fer el triple salt. De la ràdio a la tele i ara, aprofitant la revolta de Catalunya, els polacs envaeixen els escenaris. Polònia, el musical s'estrena el 7-N al Poliorama, dos dies abans de la gran data. La independència tenia un preu, ho han subtitulat per donar pistes. «Com més importants són les coses, més fan riure. El paper de Polònia és més necessari que mai», proclama Toni Soler, el director de la productora Minoria Absoluta, que ha aconseguit que els dijous molts televidents sopin amb els polítics de pega.  Mas, Rajoy, Espe i altres peixos grossos, passats per la graella de la paròdia i l'humor sa.

Líders de la seva franja horària, els sàtirs salten de TV-3 a escena amb el coixí del triomf precedent, juntament amb Dagoll Dagom: La família irreal, el seu debut entre bastidors, va congregar al Victòria 200.000 espectadors. Sobre la punxada del seu últim muntatge -Magical History Club- prefereixen no parlar-ne gaire, tot i que Soler el defensa: «Em semblava una obra molt divertida. Em va sorprendre que no agradés». Aquesta vegada han confiat en l'experiència i mà còmica del dramaturg Jordi Galceran (autor d'El mètode Grönholm i El crèdit) per adaptar els esquetxos televisius al llenguatge escènic. Xavier Ricart dirigeix vuit actors: Bruno Oro, Queco Novell, Ivan Labanda, Mireia Portas, Xavi Serrano, Agnès Busquets, David Olivares i Anna Bertran.

Per evitar que els vaivens de l'actualitat els aixafi l'obra, Galceran ha construït, amb els guionistes del programa, una trama «indestructible», amb aires de vodevil, que esquiva qualsevol tsunami polític. Això sí, han deixat obertes algunes portes perquè hi treguin el cap les últimes notícies. «Hi ha un guió estructurat però amb algunes escenes flexibles que permeten incorporar-hi les novetats», expliquen. «Té característiques de les meves comèdies, és molt divertida però complexa», assegura Galceran. No hi faltaran els embolics de faldilles. Però, adverteix el dramaturg, no és apte per al públic de Madrid. «No funcionaria, caldria refer-lo perquè algunes bromes...».

Les bromes s'esdevenen en un hotel durant una cimera nocturna dels polítics catalans per pactar el futur del país. El president té un pla, però allà hi ha els antagonistes maquinant per imperdir-lo. Parla el president. O sigui, Bruno Oro: «A la tele abusem més de les màscares, al teatre la interpretació és més pròxima. No sortim a defensar l'acudit sinó el conflicte dels personatges», aclareix l'actor, que avança un final «inesperat». «Tenim la necessitat catàrtica de riure'ns del que està passant. El públic es partirà de riure», augura Soler.

DRAMES D'ALTRES TEMPS / En una ona molt diferent, el 9 d'octubre es va estrenar a Valladolid la versió escènica de la sèrie d'Antena 3 El secreto de Puente Viejo. Una preqüela que rescata els anys de joventut de dos personatges, Raimundo i Francisca. Carlos Serrano-Clark i Susana Abaitua viuen als escenaris un idil·li a l'estil Romeu i Julieta però sense sang. «És com un melodrama del segle XIX que poden disfrutar els que no han vist mai la sèrie», explica el director, Juan Carlos Rubio, que firma un muntatge estilitzat i «molt televisiu» amb referències a la sèrie. La clau per enganxar la platea, opina, radica a «transmetre emoció i veritat».

Notícies relacionades

EL PERIÓDICO ofereix un descompte del 40% per a 'Polònia, el musical'

Vicenç Fisas, analista de conflictes i processos de pau: "La por de Rússia és fabricada"

Del 12 al 23 de novembre l'obra arribarà a València, al gener recalarà a Madrid i a finals de l'any que ve, a Barcelona, avança el coproductor Carlos Sobera. «Les crítiques i reaccions han sigut molt favorables, s'ha adaptat amb coherència i qualitat», diu l'actor i presentador. Anuncia que si funciona, Antena 3 seguirà aquesta nova línia de negoci que va iniciar TVE amb Amar en tiempos revueltos, amb Cayetana Guillén Cuervo i Antonio Valero a l'escenari.

Per Sobera, «és molt enriquidor» per al panorama teatral que les televisions adaptin els seus productes. «Que sèries com Los misterios de Laura es venguin als EUA demostra que aquí hi ha molta qualitat. El secreto de Puente Viejo està tenint un exitàs inimaginable a Itàlia: fins i tot han tret cromos dels personatges, com si fossin futbolistes». El transvasament a l'escena no és qüestió de talent, diu. «L'handicap és que el teatre, a diferència de la rapidesa de la tele o el cine, implica temps i una llarga explotació, i les cadenes tenen por».