«El líder i la idea de Podem em semblen molt saludables»

Julio Manrique, a la Biblioteca, que acull el muntatge de David Selvas.

Julio Manrique, a la Biblioteca, que acull el muntatge de David Selvas. / DANNY CAMINAL

3
Es llegeix en minuts
IMMA FERNÁNDEZ / BARCELONA

L'exdirector del Romea torna a escena amb la història d'una decepció. És Timó d'Atenes, un ciutadà ric i poderós, molt generós, a qui quan la sort se li gira en contra, els seus amics li giren l'esquena. Només el volien pels seus diners. El muntatge obre demà (i divendres) el festival Shakespeare a la Biblioteca de Catalunya, on farà temporada del 4 al 30 de novembre.

-Aquesta obra de Shakespeare sembla escrita per avui, diu.

 - Sí, en el sentit de la decepció, tots som Timó, aquell heroi que viu un descens als inferns. Es pensava que l'estimaven i descobreix que el volien només pels seus diners; que tot es mou per interès. Llavors decideix girar l'esquena a aquesta societat i es converteix en un ermità. Comença a elucubrar que el model està podrit i ha de canviar, però no sap construir una forma alternativa.

-¿T'hi identifiques?

 -Sí. Tots hem viscut la sensació de desengany, i jo també tinc el meu grau d'idealisme. Timó és un personatge excessiu, va als extrems. Jo no estic a l'alçada dels grans personatges shakespearians però d'una manera molt més modesta sóc una persona apassionada i de vegades també un pèl excessiu.

 

-¿A vostè l'han decebut molts amics, especialment després de la seva etapa al capdavant del Romea com a director artístic?

 

-No, el que vaig viure al Romea va ser la impotència de no poder ajudar alguns projectes que eren molt bons però no hi havia espai. Has de dir que no i això dol. Però no he viscut, com Timó, allò que ara que ja no hi sóc em girin l'esquena els que abans em somreien. Jo a més a més procuro envoltar-me de gent que m'estima, amb qui em sento de gust i en la qual confio. Al Romea em va enganxar una gran crisi de públic, la pujada de l'IVA... Però a nivell artístic, vam fer coses molt xules.

-El director, David Selvas, compara Timó amb els líders antisistema d'avui.

 -Timó és més un filòsof, el líder actiu i violent seria Alcibiades. Però sí, l'obra connecta amb les idees antisistema d'avui.

-¿Què pensa de Podem?

 -Està molt bé que hagi aparegut. No sé què podrà fer, tenien un marró intern al qüestionar alguns el lideratge de Pablo Iglesias, però a mi la proposta i el líder de Podem em semblen molt saludables.

-¿Podrien canviar les coses?

-Sí, potser sí que hi poden fer alguna cosa. No tenen totes les respostes ni totes les solucions però sento certa simpatia per aquest tipus de propostes.

-¿I què creu del 9-N?

 -Estic fins als ous que el més simple no ocupi l'espai que li toca, que és dir: deixem-los votar. Sap molt greu que no hi hagi un diàleg obert i possible. També sap molt greu que es trenqui el pacte, era estimulant que de sobte convisquin en un projecte comú, que era reivindicar una cosa completament legítima, grups tan dispars com les CUP i CIU, i entremig Esquerra i Iniciativa. És una llàstima que no tinguin la sang freda i les raons per continuar junts.

-L'obra també qüestiona el valor dels diners. ¿Té clares les prioritats vostè?

 -Shakespeare sempre et convida a l'espiritualitat. L'important es troba en l'aspecte emocional i espiritual: són els vincles que establim, i no a partir d'utiltzar l'altre. Hi ha una frase d'un psicòleg preciosa: «Les coses haurien de ser per ser utilitzades i les persones, per estimar-les, ara fem al revés: volem les coses i utilitzem les persones».

-¿Què és el que el decep més d'aquests temps?

 -Alguns polítics, que no diguin la veritat i que no siguin més valents i més humils, més persones i més autèntics. Estem farts de veure disfresses, robots. Disfresses que hem tolerat durant tant de temps; per això nosaltres també hem de fer autocrítica.

Notícies relacionades

-¿Pablo Iglesias no porta disfressa?

 -No vull pecar d'ingenu però de moment me'l crec, el veig honest. Té els riscos de l'amateurisme, i per a ell entrar en política és un marró, deu  tenir la síndrome dels herois. Com deia ell, és un conyàs no poder anar a prendre una cervesa al bar.