Kylie Minogue repassa els seus 'hits' pop

Madonna pot ser que sigui la reina del pop, però a Kylie Minogue li segueix corresponent un glamurós principat que estén les seves ales després de gairebé tres dècades de trajectòria sense llacunes editorials ni desaparicions, ni tan sols després que, el 2005, se li diagnostiqués un càncer. La diva australiana reapareix, de mitjana, cada tres o quatre anys amb un disc, i després de certes maniobres de risc als 90, la seva fórmula està més que consolidada: electropop descaradament ballable i ple d'al·lusions libidinoses. L'últim, Kiss me once, llançat al març, la porta avui una altra vegada a Barcelona (Palau Sant Jordi, 21.30 hores).

Encara que estigui en això des del 1987, quan va debutar amb la seva versió d'un clàssic dels 60, The loco-motion, de Gerry Goffin i Carole King, que va ser número u al seu país, Austràlia, el concert d'avui és només el segon que ofereix a Barcelona en tota la seva carrera. El 2002 havia d'actuar al Palau Olímpic de Badalona dins de la gira del disc Fever (que contenia la seva cançó més popular a Espanya, Can't get you out of my head), però el concert es va suspendre perquè va coincidir amb una vaga general. Es va haver d'esperar fins al 2011, a l'Aphrodites world tour, per veure-la, per fi, al Palau Sant Jordi, envoltada de brillantors, plomes i raigs d'aigua. Encara que, entre tots dos xous, el 2004, Kylie Minogue va oferir una actuació privada per al Deutsche Bank a l'edifici de l'antic casino de Sant Pere de Ribes, davant una audiència limitada a només 700 persones. Madrid ha tingut més sort, ja que la va acollir dues vegades en una gira, KylieX (el 2008 i el 2009), que ens va passar de llarg. Per una altra part, ha actuat en dues ocasions a Eivissa, tot i que es tractava de xous reduïts: en el segon, l'agost passat a la discoteca Ushuaia, va cantar sis peces. Per al concert d'aquesta nit encara hi ha entrades a la venda.

Notícies relacionades

Una ‘a’ que vol dir ‘no’

Netflix narra ‘El caso Asunta’ sense permís dels implicats

'MUSIC HALL' CANVIANT / La nova gira, Kiss me once tour, ofereix un muntatge aparentment menys fastuós que el del 2011, tot i que proveït de l'habitual cos de ball i d'ocurrències escèniques que remeten a la moda retroavantguardista i al music hall. Kylie canta la primera peça, Les sex, del nou disc, rebolcant-se sobre uns enormes llavis vermells i envoltada de ballarines que semblen venir del Folies Bergère, i canvia quatre vegades de vestuari, d'acord amb els blocs temàtics en què s'estructura el concert. El repertori inclou 21 cançons que van des de la seva primera etapa, als 80, fins a l'actualitat. Com és habitual, la cantant defuig tant la presentació exhaustiva del nou disc com l'estricte greatest hits, si bé en aquest terreny té on triar: disposa, per exemple, de set números u al Regne Unit, una xifra que es multiplica si ampliem l'enquadrament a tot el Top 10.

Fa 20 anys, quan va deixar enrere la seva fama juvenil, semblava acabada. L'operació indie-Kylie (duo amb Nick Cave, cançons de James Dean Bradfield, de Manic Street Preachers) no va acabar de sortir bé, i Light years (2000) i, sobretot, Fever (2001), la van rehabilitar i van assentar el seu personatge definitiu, o no, de diva pop luxuriosa però amb un punt d'innocència veïnal. El seu ús de la sexualitat és model d'elegància i insinuació en comparació amb les modernes contorsions de Rihanna o Miley Cyrus. Però Kylie, amb 46 anys, encara pot amb totes.