elecció de l'acadèmia de cine

David Trueba, en la carrera per l'Oscar

'Vivir es fácil...' venç '10.000 km' en la lluita per l'estatueta

Un moment del rodatge de ’Vivir es fácil con los ojos cerrados’, protagonitzada per Javier Cámara.

Un moment del rodatge de ’Vivir es fácil con los ojos cerrados’, protagonitzada per Javier Cámara. /

3
Es llegeix en minuts
OLGA PEREDA
MADRID

L'última vegada que el cine espanyol va guanyar un Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa va ser el 2004, quan Mar adentro, d'Alejandro Amenábar, va aconseguir l'estatueta. Ara és David Trueba qui té l'encàrrec de repetir la gesta. Ho farà amb Vivir es fácil con los ojos cerrados, que va arrasar als Goya (però no a la taquilla) i que fa una cosa tan revolucionària avui dia com reivindicar la bondat. El film s'ha imposat a 10.000 kilómetros, la humil pel·lícula catalana que el debutant Carlos Marques-Marcet ha realitzat «amb pocs diners i molta intel·ligència» (en paraules de David Trueba), i El niño, el nou i taquiller treball de Daniel Monzón (Celda 211). Totes tres havien estat preseleccionades per l'Acadèmia de Cine, que ahir, davant notari, va fer públic el seu veredicte: la que lluitarà amb tot el cine internacional serà Vivir es fácil con los ojos cerrados.

Basada en un fet real, el film seleccionat pels 1.300 acadèmics espanyols que tenen dret a vot narra la història d'un home d'esperit noble (Javier Cámara) que es dedica a ensenyar anglès en un col·legi i que recorre mig Espanya per conèixer John Lennon, que està rodant a Almeria. Són els anys 60 i Espanya és un país de gent esclafada que, malgrat tot, segueix somiant. David Trueba també somia. Ho fa amb l'estatueta de Hollywood, un guardó que coneix de prop, ja que el seu germà Fernando la va conquistar el 1993 per Belle époque. A l'estrada del teatre Kodak, i mentre agafava el seu Oscar, el cineasta madrileny va assegurar que estava tan emocionat que volia donar les gràcies a Déu però que ell, al ser ateu, només li donava les gràcies al seu únic déu: Billy Wilder.

ENTRE RIVALS / No només l'any de Belle époque va ser David Trueba a la glamurosa cerimònia a Los Angeles sinó que també hi va ser a la del 2004, quan Balseros, en què va col·laborar en el guió, va ser nominat al millor documental. El director de producció de Balseros, precisament, va ser Tono Folguera, productor de 10.000 kilómetros que, ahir, al sentir a la seu de l'Acadèmia el resultat de la votació va donar una forta abraçada a Javier Cámara i Cristina Huete, protagonista i productora de Vivir es fácil con los ojos cerrados. «La vostra pel·lícula, i també El niño, són meravelloses, però aquesta vegada ens ha tocat a nosaltres», li va respondre Cámara.

Notícies relacionades

A falta del director -que era a Saragossa, on va reconèixer que l'elecció havia estat «un honor»- va ser la productora de la cinta seleccionada la que va agrair als acadèmics la seva votació. Cristina Huete, a més a més, va criticar el Govern central per la seva falta d'interès pel cine. «L'Executiu se n'ha d'adonar que som una gran indústria. Volem seguir fent cine, però la situació de les productores petites, com la nostra, és límit. No som grans multinacionals. Vivim un moment molt dur. El Govern ha de pagar els deutes que ens deu», va explicar en referències a les ajudes a l'amortització, aquelles que l'Executiu concedeix per llei una vegada que la pel·lícula té, entre altres requisits, determinats resultats de taquilla. L'empresa gestionada per Huete segueix sense cobrar les ajudes corresponents a El artista y la modelo, que Fernando Trueba va estrenar el 2012.

Huete es va mostrar confiada que, igual com va passar després dels Goya (on Vivir es fácil con los ojos cerrados es va emportar els premis més nobles), la pel·lícula tornarà ara als cines i obtindrà, per fi, els bons resultats de taquilla que es mereix i que, al seu dia, no va tenir.