L'estudi de Mariscal s'ofega a causa dels deutes

L'Estudio Mariscal, situat des del 1989 a Palo Alto, un oasi d'empreses creatives al barri de Poble-nou, s'enfronta als seus dies més foscos a l'entrar en un concurs de creditors voluntari després de cinc agònics mesos en què no s'ha materialitzat cap projecte.

El dissenyador espanyol amb més projecció internacional i repercussió mediàtica va prendre aquesta decisió límit, que comporta un expedient de regulació d'ocupació temporal, a mitjans de juliol. I des de principis de setembre la plantilla ha quedat sota mínims per intentar salvar una empresa a la deriva ofegada pels deutes bancaris. Només queden quatre treballadors, comptant-lo a ell i el seu germà, Santi Errando, que és el gerent (Mariscal firma la seva obra artística amb el cognom de la mare). L'aspecte de l'oficina ahir al matí era la d'un dia festiu. Gairebé buida. Tot just dues persones en un espai immens.

Errando explica que Mariscal està en estat de xoc. «És una situació no prevista. És una família que es trenca. Ho hem intentat tot, però fa mesos que no ingressem res al banc. L'única viabilitat de futur era sol·licitar un concurs de creditors als jutjats i procurar mantenir l'activitat mentre puguem», declara el gerent d'Estudio Mariscal.

Segons el seu germà, per a Mariscal ha estat una decisió «molt dura». Cinc mesos de projectes paralitzats han estat com un tsunami per a uns comptes debilitats ja per la crisi del sector a Espanya. «La nostra aposta d'empresa sempre ha sigut un model humanista, però la situació ens ha superat».

INFRAESTRUCTURA

L'objectiu de Mariscal és procurar no tancar l'estudi ni perdre la seva marca empresarial, mantenint una mínima i precària infraestructura a la qual s'agafa com una bombona d'oxigen sota la profunditat del mar. «Ho té molt difícil. Està sense liquiditat. No podia assumir el pagament de les nòmines. Es troba en un túnel sense sortida del qual és gairebé impossible escapar-se», consideren fonts pròximes a l'empresa, que expliquen que treballadors de la seva màxima confiança han hagut d'anar a l'atur sense liquidació.

No obstant, no és la primera vegada que l'artista ha de nedar contra corrent pressionat per un onatge de deutes. Fa dos anys, després d'haver arribat a coordinar un equip de més de cent persones, va haver de reduir la plantilla a 14 nòmines per poder tirar endavant. Mariscal, com a empresari, ha generat molts ingressos però també s'ha arriscat massa a l'hora de produir projectes més personals com va ser el cas de Colors, un espectacle multimèdia que es va estrenar el 1999 al Festival de Peralada i que també es va representar al Festival de Tardor de Madrid i al teatre Victoria de Barcelona. En aquest projecte va perdre moltíssims diners. Va ser una hemorràgia.

Els seus últims encàrrecs s'han mogut en un terreny més empresarial que no pas artístic, com la imatge corporativa del centre comercial Les Glòries i la nova tipografia per a les sucursals fora de Catalunya del Banc Sabadell.

EL FINAL D'UNA ERA

Notícies relacionades

Amb el peu esquerre

"Aquesta és la millor finestra per a la moda nupcial"

Des dels seus inicis, Mariscal ha definit la seva empresa com «el primer estudi de disseny multidisciplinari creat a Espanya». El seu declivi significa molt més que la pèrdua d'un bon equip: són els últims instants d'una època a Barcelona en la qual quedava molt per dibuixar i en què la innovació creativa d'un carismàtic autor era un valor en alça.

Estudio Mariscal va néixer l'any següent que Cobi, el gos d'estil cubista, que va ser elegit com a mascota dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992. D'aquest taller ple de llapis i ordinadors han brotat projectes com el de l'àrea interactiva infantil Acuarinto, dins d'un parc temàtic japonès, la pel·lícula de dibuixos Chico & Rita (candidata el 2011 a l'Oscar d'animació), les exposicions retrospectives sobre l'obra de Mariscal per al Design Museum de Londres i per a la Pedrera, el llibre il·lustrat Los Garriris i els dibuixos de 1080 recetas de cocina, de Simone Ortega, editat per Phaidon. També del seu estudi van sorgir la caràtula del disc de Kiko Veneno Está muy bien eso del cariño i la gràfica del CD Lágrimas Negras, de Bebo Valdés i Diego el Cigala; Twipsy, la mascota de l'Exposició Universal del 2000 a Hannover; les coloristes imatges corporatives del Zoo de Barcelona, de Bancaixa, de la Universitat de València, de Gavà, de Gran Via l'Hospitalet i de Madrid 2012; el disseny dels espais Clic i Flash del Museu de la Ciència; l'interiorisme de Lighthouse, el centre escocès de Disseny i Arquitectura de Glasgow; la presentació de continguts per a Educàlia, el portal educatiu de Fundació La Caixa, i l'interior de la cúpula d'una de les sales del Pavelló d'Espanya de l'Expo d'Aichi (Japó) que es va celebrar el 2005.