«Seria frívol no parlar del que passa a Mallorca»

El nou llibre de Joan Miquel Oliver, Setembre, octubre i novembre (L'Altra Editorial), és un relat que parteix de la figura real de Miquel Riera, escalador de psicobloc (modalitat sense cordes, en roques i parets a prop de l'aigua), per oferir una mirada reflexiva i crítica a Mallorca. L'exguitarrista i compositor d'Antònia Font fon narració literària, crònica i assaig en un text que, i és una novetat, incorpora opinions de caràcter social i polític. Un text inspirat, assenyala, en el «periodisme subjectiu» de Hunter S. Thompson i Tom Wolfe.

-¿Un llibre que canalitza la seva voluntat d'opinar, insatisfeta com a autor de cançons?

-He canviat el format amb el propòsit de parlar d'altres coses. La música i la poesia són creacions artístiques, no comunicatives, i aquí sí que explico les meves idees. Seria frívol no parlar del que passa a Mallorca; han passat coses molt fortes.

-Així que la imatge de l'Oliver galàctic i aliè als problemes terrenals no era precisa.

-És que en les cançons no em veia opinant, i no volia expressar les meves idees en nom d'Antònia Font.

-Riera apareix com un personatge heroic que es desafia a si mateix i que connecta amb els exploradors o visionaris d'Antònia Font.

-Sí, podria ser un personatge de Lamparetes. Vaig tenir clar que seria el nucli del llibre. Volia fer una biografia, però vaig preferir deixar els apunts al natural i el resultat és més literari que documental.

-Davant el debat sobre el «jo» i el «nosaltres», sembla que vostè es decanta per la figura individual. ¿És el «jo» el que mou muntanyes, i no els projectes col·lectius?

-En la col·lectivitat hi ha d'haver algú que mani, i jo sóc partidari que cada un controli la seva parcel·la en solidaritat amb els altres, amb iniciatives: ara, amb la crisi, molta gent s'espavila i obre una botiga de verdures o aprofita un terreny per criar ovelles...

-¿Li cau bé l'emprenedor?

-Si és un emprenedor que actua mogut pel capitalisme salvatge, em cau antipàtic. Però l'emprenedor que s'inventa el motor d'explosió és fantàstic. En la meva societat ideal hi ha avanços, medicines... Fa falta un canvi d'ideologia, i la missió del polític és evitar-lo i fer-se l'imprescindible.

-¿S'identifica amb l'anarquisme?

-Sí, amb la teoria política. N'estic convençudíssim. Més que res, perquè es pot practicar des de baix. Per exemple, l'Assemblea de Docents, a les Balears, està implorant a Bauzá que rectifiqui amb el trilingüisme. ¿Per què no els fa cas? Són els que coneixen la realitat educativa. Bauzá no en té ni idea i vol enfonsar l'escola pública per poder dir després que és un desastre.

-¿Comparteix la idea que el procés sobiranista català pot comportar repressió lingüística a les Balears i el País Valencià?

-Pot ser, però més del que ha fet Bauzá per carregar-se el català ja no ho pot fer. El pas següent ja seria prohibir-lo. Jo no havia sigut mai gaire partidari d'anar a votar, però últimament ho faig perquè veig que s'han posat molt durs.

-El llibre evoca una Mallorca aliena al turisme de masses.

-El turisme ha suposat una destrucció del territori i la ruïna de la indústria i del producte balear. I és una indústria en autocombustió: si vens paisatge i tranquil·litat i després t'ho carregues, estàs destruint el producte del qual vius.

-Usa un llenguatge diàfan amb llicències discutibles: «pillar», «xapuça»... 

-Estic entre l'expressivitat i la correcció. Sóc fidel a la norma amb els pronoms febles, la dicotomia ser i estar, hagués i hauria, gaire... Això forma part de l'esquema mental del català. Sóc més obert amb el lèxic: si s'ha de dir «tàper de xinos» es diu, i no «carmanyola de xinesos»...

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

-¿Ressorgirà l'Oliver músic?

-Sí, publicaré un disc l'any que ve. He tingut una bona experiència amb el Col·lectiu Eternity (Sisa i Quimi Portet) i agafaré algun dels músics. El Col·lectiu crec que seguirà, encara que tindria més sentit amb un disc de cançons noves. N'estem parlant.