Apoteosi boreal

La tragèdia d'Electra va agitar ahir la freda nit boreal. El monumental muntatge de l'òpera de Richard Strauss a càrrec de Carlus Padrissa de La Fura va ser representat a l'aire lliure a Umea (Suècia), Capital Europea de la Cultura 2014 a prop de Riga (Letònia). L'espectacle central de la cita, programat per celebrar el 150è aniversari del compositor bavarès, es va desenvolupar durant el temps que dura el crepuscle en aquella zona del planeta. El vermellós capvespre, la llum de la lluna i les estrelles i el foc de les torxes van il·luminar l'escenari abans d'arribar a la foscor de la consumació de la venjança.

Els imaginatius recursos utilitzats per la producció van deixar bocabadats els 2.000 espectadors que es van donar cita en la primera de les funcions d'aquesta obra que es podran veure en aquesta ciutat situada a només 300 quilòmetres del Cercle Polar Àrtic. La Fura va recuperar les seves senyes d'identitat amb aquest encàrrec de la NorrlansOperan. A cavall entre una representació operística i una gran performance, el muntatge va emocionar el públic, que va aplaudir al final de l'obra durant més de 10 minuts.

L'ampliada orquestra del teatre, ben dirigida pel britànic Rumon Gamba, es va situar en un interior de l'espai de l'antiga caserna militar  on es va desenvolupar l'acció per evitar la incidència de la humitat en els instruments, encara que se la va veure amb pantalles. Els cantants van poder seguir les indicacions de Gamba en uns monitors.

Padrissa ha recorregut al catàleg furer jugant amb la sang/aigua, el foc de festes mediterrànies i l'esperit del Deus ex machina exhibit amb les grues que eleven els déus com es feia fa milers d'anys enrere als teatres grecs. En aquesta ocasió, ha donat més pes a la dramatúrgia per poder mantenir l'atenció de la trama en un espai de 4.000 metres quadrats. El colorista vestuari de Clara Sullà, atenent al perfil psicològic dels personatges, les coreografies de Mireia Romero i la il·luminació de Carles Rigual van ser altres encerts del projecte.

L'escenificació de la que és l'òpera més violenta de Strauss mostra la seva premonició dramàtica quan sonen els primers acords orquestrals. De tres contenidors broten 200.000 litres de sang que provoquen un tsunami. El líquid envolta la tomba de 100 metres de llarg on reposa el rei Agamèmnon. A sobre dorm la seva esparracada filla Electra (magnífica i molt aclamada Ingela Brimberg), assedegada de venjança contra els assassins del seu pare, la seva mare Clitemnestra (Ingrid Tobiasson) i l'amant d'aquesta, Egist (Magnus Kylhe), caracteritzat de forma grotesca, sobretot quan apareix en un Cadillac.

L'altra germana, Crisòtemis (Susanna Levonen) renuncia a unir-se a la set justiciera d'Electra i segueix vivint al palau que el muntatge situa a sota d'una graderia de 10 metres d'altura on s'asseu el públic. Per un conducte circular de 3,5 metres surten a l'exterior les serventes. Clitemnestra, la reina insomne, està situada a la cúspide d'una estructura de 8 metres d'altura, habitada per un eixam de 32 cossos humans. Des d'allà observa, plena d'angoixa, el panorama que l'espera. Els espectadors noten als seus seients vibracions quan es produeixen crims comesos a l'interior de la cort.

Notícies relacionades

Amb el peu esquerre

"Aquesta és la millor finestra per a la moda nupcial"

Cada un dels personatges principals té un gegant, a manera d'àlter ego de la seva consciència. La protagonista està lligada pel cordó umbilical al que representa la responsabilitat de venjar la memòria del seu pare. El fil només es trencarà quan la seva mare i Egist siguin executats, en mans del seu germà Orestes (Thomas Lander), que torna quan se'l donava per mort. Un altre buidatge de 200.000 litres d'aigua purificarà el contorn de la tomba després de la mort dels assassins mentre es descompon la figura a la qual està lligada Electra, que aquí no mor i s'uneix a la dansa ritual.

EL MILLOR DE LA NIT / L'arribada d'Orestes arrasant el bosc amb foc i la trobada amb la germana dóna pas a l'emotiu duo que va ser el millor de la nit. La música de Strauss, que barreja la dissonància per als moments de violència amb l'intens lirisme d'altres de calma, adquireix aquí una gran dimensió expressiva. Un bosc de bedolls cremats, que representen els desapareguts per la violència del poder, i la presència d'un cavall, usat per un missatger, i un corb, que apareix als moments més sanguinaris, figuren entre els mil detalls d'aquesta posada en escena que ha unit la passió lírica amb el simbolisme de la tragèdia grega en els confins nòrdics d'Europa.