Thyssen torna a Sant Feliu

Potser amb la ment en el dinar que l'esperava amb el seu fill Borja, amb qui acaba de reconciliar-se després d'anys de disputa familiar, ahir Carmen Cervera va lluir una mica menys relaxada que el 2012 i el 2013 durant la presentació de la nova exposició temporal de l'Espai Carmen Thyssen al Monestir de Sant Feliu de Guíxols, que acollirà fins al 19 d'octubre 51 importants obres de la seva col·lecció en L'ideal en el paisatge. De Meifrèn a Matissse i Goncharova. La baronessa no es va prodigar gaire, però amb afirmacions com «no hi ha hagut contactes últimament», «no sé si segueix viu» i «està a la sala d'espera», va semblar abocar una galleda d'aigua freda sobre el projecte de museu Thyssen a Barcelona, dins del futur pla museístic de Montjuïc, en què estan implicats la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona, La Caixa i la Fira de Barcelona. No obstant, fonts de la Conselleria de Cultura consultades van puntualitzar que sí que hi ha hagut contactes, «no directament amb ella però sí amb el seu equip» i que la negociació, «que és complicada per la seva importància i per aquests temps difícils», segueix en marxa entre les administracions i les parts implicades.

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

Les paraules de Tita Cervera van donar impuls a l'alcalde de Sant Feliu, Joan Alfons Albó, per esgrimir l'èxit, l'experiència i la qualitat de les dues anteriors mostres temporals -74.000 visitants, amb puntes de 900 persones diàries- i, amb un «Catalunya no s'acaba a Barcelona», reivindicar el projecte d'un museu Thyssen per al poble empordanès, on fa una dècada que treballen i que amb el finançament necessari podria començar a caminar a l'adjacent antiga fàbrica de Can Serra. El regidor de Cultura, Pere Albó, va afegir que conèixer l'aspiració barcelonina va ser «una distorsió i una deslleialtat institucional».

Renoir (amb un Camp de blat que la viuda de Thyssen va veure per primera vegada a la mansió Villa Favorita del que després va ser el seu marit), Sisley, Monet, Gauguin, Matisse, Mei­frèn (El port de Barcelona), Martí i Alsina, Urgell, Josep Amat, Gontxarova (amb la restaurada Pesca)... Sant Feliu treu pit amb l'exposició, amb 49 quadros, la majoria del Thyssen de Madrid, i dues escultures (un Rodin i un blau elèctric Esclau agonitzant de Klein). Comissariada per Pilar Giró, recorre el tema del paisatge vinculat al mar, els jardins i la figura humana i les connexions entre Europa, Amèrica i Catalunya del naturalisme del XIX a l'impressionisme, expressionisme i avantguardes del XX. Hi destaca el tracte del temps d'oci davant el mar, vist com a ideal de vacances a Banyistes a la platja, de Walt Kuhn, o Mare i filla a la platja, d'Ernest-Ange Duez, exemple de relax i felicitat, que contrasta amb la preocupació de la dona que espera la tornada del marit pescador a Horitzó sobre duna, de Jozef Israëls.