Anar al contingut

FOTOGRAFIA COMPROMESA en el DOCFIELD>14

Cop de puny directe a l'estómac

Darcy Padilla commou amb 'Family Love', la vida d'una malalta de la sida

NATÀLIA FARRÉ
BARCELONA

Commovedora, impactant i dolorosa, com a mínim, és la sèrie d'instantànies que durant gairebé 20 anys la fotoperiodista Darcy Padilla (EUA, 1965) va fer a Julie Baird, una jove drogoaddicta amb una història d'abusos i pobresa darrere, que va acabar morint de sida amb només 36 anys. El treball és una de les obres de referència de la fotografia documental actual i va rebre, el 2010, el prestigiós premi W. Eugene Smith de Fotografia Humanista. Un dels molts guardons que la fotògrafa nord-americana, amb una carrera compromesa amb la denúncia social, ha obtingut per les seves obres. També hi ha la menció d'honor del World Press Photo, el 2012, per aquest treball i la beca Guggenheim per les seves imatges captades als albergs d'un dels barris més pobres de San Francisco.

Ara, part de les imatges que Padilla va realitzar a Julie Baird, i que ha agrupat amb el nom Family Love, llueixen, des de demà fins al 14 de setembre, a l'Arts Santa Mònica en el marc del Docfield>14, festival dedicat a la fotografia documental. És la primera vegada que la sèrie s'exhibeix sencera i inclou imatges inèdites. Instantànies no mostrades perquè «són experiències que viu la gent i decidir com i quines mostres és delicat perquè afecta els seus protagonistes».

ARRISCADA I CONTUNDENT / No en va la fotoperiodista ha documentat la vida de Julie des de la primera vegada que la va veure, quan la jove tenia 18 anys: «Era al vestíbul de l'Hotel Ambassador, descalça, amb els pantalons descordats i amb una criatura de vuit dies als braços». Fins al seu final: «Esperant la mort». Enmig, una vida de marginació, exclusió, pobresa, dependència i soledat d'una noia el primer record de la qual era dels sis anys emborratxant-se amb la seva mare i rebent abusos del seu padrastre.

Tants anys de relació entre Padilla i Julie van acabar en amistat, cosa  que ha influenciat en el treball de la fotoperiodista: «Vull pensar que primer sóc un ésser humà, i després porto una càmera a sobre». Encara que els començaments no van ser fàcils: «Al principi arribava a casa seva i em deia: '¡avui no, porca, vés-te'n!'. Al final, la implicació va ser tanta, que «el projecte es va convertir en una manera d'explicar als seus fills qui era la seva mare i perquè havien estat adoptats». Quatre nens i dues nenes, cinc dels quals van acabar lluny de Julie però que gràcies a les imatges de Padilla s'han reconciliat amb ella.

Les 124 fotografies de l'exposició són analògiques i en blanc i negre; i permeten seguir la vida de Julie, a més de l'evolució com a fotògrafa de Padilla. Imatges dures que són un cop de puny a l'estómac però en què també hi ha flaixos d'esperança, com el primer bany d'Elyssa, la petita dels fills de Julie. Va ser als dos anys i a la banyera de Padilla. Un conjunt que porta Sílvia Omedes, comissària de l'exposició i directora del Docfield>14, a firmar que «Family Love és una exposició arriscada i contundent, i una de les més poderoses i profundes del gènere documental».