La tomba de Ricard III costarà tres milions d'euros

Ricard III, (1452-1485), el rei coix i geperut, presentat davant la Història i la ploma de William Shakespeare, com un monstruós traïdor, reposarà finalment en camp enemic. La catedral de Leicester, al centre d'Anglaterra, acollirà de manera permanent la tomba del monarca medieval, després de guanyar als tribunals un contenciós amb alguns familiars llunyans del monarca que pretenien conservar-ne les restes a la catedral de York.

El disseny del fèretre, un taüt de fusta dissenyat per un dels seus descendents, Michael Ibsen, va ser revelat ahir. La tomba serà construïda en pedra de fòssils de Swaledale, una vall a Yorkshire, en un estil contemporani. A sobre s'hi gravarà dividida una creu, amb el nom i l'escut d'armes d'últim sobirà de la casa de York. “Fer-ho d'una altra manera hauria resultat un pastitx de tomba medieval, ignorat el fet que havia estat enterrat novament al segle XXI”, ha explicat David Monteith, degà de la catedral. El cost de l'enterrament pujarà a 2,5 milions de lliures (tres milions d'euros), dels quals la diòcesi n'aportarà mig milió. La resta s'espera poder-la recaptar per subscripció pública. El funeral tindrà lloc la primavera que ve. 

Notícies relacionades

Una ‘a’ que vol dir ‘no’

Netflix narra ‘El caso Asunta’ sense permís dels implicats

Ricard III va morir el 22 d'agost de 1485, als 32 anys, durant la batalla de Bosworth Field, contra la Casa de Lancaster, a la localitat de Leicester. Només va tenir temps d'ocupar el tron durant dos anys. Les seves restes van desaparèixer i mai van rebre l'enterrament i la sepultura que corresponia al seu rang. La pista del monarca semblava perduda per sempre, fins que fa dos anys uns historiadors aficionats i perseverants van trobar els seus ossos sota un molt innoble aparcament al centre de Leicester. Les proves d'ADN van confirmar l'autenticitat de la troballa i van desfermar una pugna entre els que creien que esquelet reial s'havia de quedar a la ciutat on va ser trobat i els que exigien que es tornés a York, Regne al capdavall del sobirà. L'assumpte va acabar al jutjat i, finalment, els tribunals van decidir fa poc a favor de deixar-lo on ha reposat durant tants segles. 

Ricard III és un rei amb mala publicitat. Shakespeare el va immortalitzar en l'obra que porta el nom del monarca, com un personatge cruel, roí, amb l'ànima més deforme encara que el cos, algú sense escrúpols. Els historiadors consideren ara que el Bard potser va carregar massa les tintes, per afavorir l'efecte dramàtic.