'La última noche en Tremore Beach¿, una aposta per a la lectura d¿aquest estiu

Entre negre i fantàstic

Encara que el realisme mani en la novel·la negra, les barreges de misteri, fantasia i horror són tan antigues com el mateix gènere

Entre negre i fantàstic_MEDIA_1

Entre negre i fantàstic_MEDIA_1

2
Es llegeix en minuts
E. A.
BARCELONA

En els orígens de la novel·la policíaca hi ha el misteri, la fantasia, els elements gòtics. Només falta fer un cop d'ull cap enrere davant un pare fundador com Edgar Allan Poe, l'autor d'Els crims del carrer de la Morgue i pare d'Auguste Dupin. La lògica deductiva de la novel·la policial britànica i el realisme dur de la novel·la negra nord-americana van fer que tot allò que és fantàstic, l'horror sobrenatural, quedessin cada vegada més al marge. Però en èpoques d'hibridació de gèneres, ja no són pocs els autors que introdueixen elements fantàstics a les seves novel·les negres, i viceversa. Al marge d'alguns casos en què el misteri és una ombra que no s'acaba de definir, o potser un macguffin (Dolores Redondo, Johan Theorin, Tana French).

Les visions tenen un pes crucial però no omnipresent, en la sèrie del comissari Ricciardi, el policia que veu les víctimes de morts violentes i que escolta els seus últims pensaments, del napolità Maurizio de Giovanni. I els viatges en el temps a través d'una casa encantada (un clàssic dels clàssics) d'un assassí en sèrie misogin converteixen en una novel·la inclassificable Las luminosas, de la sud-africana Lauren Beukes. La confluència entre el hard boiled i la novel·la de misteri va quedar clara en la primera novel·la de John Connolly protagonitzada pel detectiu Charlie Bird, Todo lo que muere, guanyadora del premi Bram Stocker de la Horror Writers Association.

Però aquests elements sobrenaturals han anat guanyat pes en la seva sèrie: els fantasmes de la seva dona i filla assassinades, àngels caiguts... Les claus van començar a quedar clares a Los amantes, però prometen desencadenar-se en La ira de los ángeles, d'imminent publicació a Espanya.

Notícies relacionades

En canvi, la integració de la figura d'un investigador, i d'una trama detectivesca, en un món fantàstic, a penes arriben a tenyir de negre una novel·la de ciència-ficció o fantasia. Des del ¿Els androides somien xais elèctrics? de Philip K. Dick a l'Osama de Lavie Thidar.

En els últims temps, no obstant, proliferen una classe especial de detectius negro-fantàstics: els que tenen llicència per moure's entre universos paral·lels, o llocs on realitats sobrenaturals conviuen amb la realitat gairebé sense tocar-se. I no són pocs. El divertidíssim Billy Dollar, l'àngel chandlerià de Tad Williams en ple duel amb les hordes infernals a Califòrnia, Harry Dresden, el mag detectiu de Jim Butcher a una Chicago que ignora que està ple de fades i vampirs o el Tyador Borlú de l'escriptor fantàstic-trostkista China Miéville, que ha de solucionar, a La ciudad y la ciudad, un cas en dues ciutats bessones que conviuen en un mateix espai. Així de negre i de fantàstic.