'Centelles' que no ho són

Que a l'arxiu del fotògraf Agustí Centelles hi havia alguna fotografia de la qual no havia estat autor era una cosa més o menys sabuda: quan els seus fills el van vendre al Ministeri de Cultura van fer constar que entre les imatges també hi havia reproduccions de fotos d'altres col·legues. I en els últims temps se n'havien anat detectant algunes de traspaperades, atribuïdes, per exemple, a Pau-Lluís Torrents. No obstant, la realitat va més enllà. En el fons dipositat avui a Salamanca també hi ha un nombre important de negatius originals, uns cent almenys, uns quants centenars potser, del col·lega i amic de Centelles Joan Andreu Puig Farran (1904-1982), l'arxiu del qual s'havia donat per desaparegut.

Entre les fotografies hi ha imatges molt conegudes que s'han publicat una vegada i una altra atribuïdes incorrectament a Centelles: la desfilada del maig del 1937, Macià l'11 de Setembre de 1933, l'enterrament del mateix Macià, l'expedició de Mallorca, part del reportatge del retorn de Companys el març de 1936, el bombardeig de Granollers i els guàrdies civils al costat d'un arsenal de fusells incautats. «Penso que reconèixer l'autoria de Puig Farran és una qüestió d'honor», admet Octavi Centelles, un dels dos fills d'Agustí Centelles.

Joaquín D. Gasca, representant dels interessos dels Centelles en els últims anys i responsable de diverses de les exposicions que s'han celebrat en aquest període, explica que el buidatge exhaustiu d'arxius i publicacions d'arreu del món que ha emprès en els últims anys l'ha portat per un costat a ampliar el nombre de fotografies conegudes de Centelles, cosa que serà evident en una exposició que s'inaugurarà el 22 d'abril que ve a Madrid, i al mateix temps a sostenir que «errors sistemàtics de catalogació» i un procés d'escanejat que va alterar l'ordre i el contingut de l'arxiu va ajudar a fer que se li atribuïssin fotografies d'altres autors, entre les quals hi ha «almenys un centenar de plaques i un nombre indeterminat de negatius que la viuda de Puig Farran va entregar a Centelles».

REPRODUCCIONS I AFEGITS / Encara que totes aquestes fotografies han estat publicades sistemàticament com a obra de Centelles, al mateix registre autògraf de l'arxiu de Centelles hi figura quines imatges eren reproduccions d'altres autors (Gaspar, Maymó, els germans Mayo) i, a més a més, com a addenda, als arxius retornats de França consten com a incorporats posteriorment reportatges que coincideixen amb les imatges atribuïdes ara a Puig Farran. I algunes van haver d'incorporar-se abans de la mort d'aquest. Quan el 1978 Centelles va registrar la seva obra, inscrivint en el dipòsit legal dues carpetes amb milers d'imatges en fulls de contactes, una de les quals es conserva a la biblioteca del Pavelló de la República, va incloure entre ells, per exemple, el reportatge de l'expedició a Mallorca de Puig Farran (aquells mateixos dies, Centelles estava al front d'Aragó).

Notícies relacionades

El #MeToo dels nens

Amb el peu esquerre

Segons el criteri de Joaquín D. Gasca, mentre que la compra i intercanvi de fotografies per publicar als mitjans dels quals els fotògrafs eren corresponsals fan, per exemple, que fotos indiscutiblement de Centelles es publiquessin a Madrid firmades per Gonsahni o Torrents, com la dels guàrdies d'assalt el 19 de juliol, les firmes a la premsa de Barcelona són un indicatiu fiable. Això seria especialment cert, sosté, al diari Última hora, en què els dos fotògrafs fixos eren Puig Farran i Centelles: «Última hora és molt escrupolós amb l'autoria. Quan són reportatges conjunts els firmen tots dos, i quan són d'un d'ells també hi consta».

«És tan important reconèixer que Centelles era el fotògraf més publicat i representat com que hi havia altres fotògrafs molt bons, com ho era Puig Farran», acaba dient Gasca. «No tinc cap interès a fer polèmica, sinó, al contrari, difondre Centelles i reconèixer els seus companys, siguin Ramon Claret o Joan Andreu Puig Farran», afegeix Octavi Centelles, favorable a «depurar» el fons del seu pare. El seu germà, Sergi Centelles, apunta per la seva part que no té «constància fefaent» de l'autoria de Puig Farran, però recorda que, a diferència del que passava amb la resta de la professió, el seu pare «tenia molt bon rotllo amb Badosa i Puig Farran, i s'intercanviaven moltes fotos». Pel que fa a les conseqüències econòmiques del reconeixement de l'autoria d'aquest últim (les fotografies atribuïdes a Puig Farran formen part de la venda del fons Centelles per 700.000 euros al Ministeri de Cultura), tot queda pendent de la localització dels seus descendents.