La gent del 1714

Les actes notarials i els arxius parroquials, de convents i gremis, amaguen, entre tones d'informació rutinària, un tresor de dades i, el que sembla menys evident a primera vista, una mina d'històries humanes. Més d'un milió de documents, dia rere dia, ha consultat Albert García Espuche des que va començar fa 34 anys a estudiar la Barcelona dels segles XVII i XVIII i, encara més des que va prendre el timó del projecte del Born, del qual va ser retirat quan el que convenia era fer sonar els tambors de l'èpica (un episodi, en un moment «propici per exagerar en qualsevol dels sentits», que despatxa amb un «continuïn vostès»).

Després del monumental La ciutat del Born, el didàctic Barcelona 1700 i la sèrie col·lectiva de monografies temàtiques que ha dirigit (ja en són 10 volums), ahir García Espuche va presentar un dels llibres més esperats dins de la inacabable bibliografia del tricentenari del 1714. Una ciutat assetjada. Barcelona 1713-1714 (Empúries). Un llibre de 990 pàgines en què recupera centenars de petites i grans històries, moltes d'elles inèdites, sobre com van viure uns 40.000 barcelonins i refugiats austracistes els 414 dies de setge que no van deixar ni una sola casa intacta. I, també, els anys previs en què una Barcelona dinàmica va ser cort reial, i els posteriors en què, arrasada i vençuda, els jaqueters proclamaven (davant de notari) la seva fidelitat i els desheretats havien de treballar en la construcció de la Ciutadella.

Notícies relacionades

Amb el peu esquerre

"Aquesta és la millor finestra per a la moda nupcial"

ÈPICA CIVIL / «L'èpica militar m'interessa menys que l'èpica de la resistència de la població civil que, bombardejada, segueix fent les coses com s'han de fer, peti qui peti», diu l'historiador. Els successos polítics i bèl·lics conformen al llibre de García Espuche el «teló de fons» de petits fets que serien quotidians si no fos pel lloc i el moment. Si l'exiliat Francesc de Castellví va relatar el dia a dia del conflicte en les seves Narracions històriques, García Espuche vol que el seu llibre sigui «el Castellví dels anònims». Encara que després del seu treball, amb multitud de personatges amb nom i cognoms rescatats de l'ombra dels arxius, sigui molt menys anònims. Alguns d'ells ja són, per García Espuche, «amics».

Durant el setge, a més dels fets d'armes i d'una resistència ciutadana insòlita, els pobres van passar gana, els especuladors es van fer rics (i encara més els vencedors), la passió per les festes i el joc d'atzar va passar a l'oblit, homes i dones van seguir casant-se i morint... En un baluard, la companyia de la milícia gremial podia arribar a reunir-se en assemblea per decidir quins 10 homes havien de participar en una sortida... I allà hi havia el notari com a fedatari. Un comportament que, igual que la màniga ampla que hi havia perquè els més reticents no se sumessin a la defensa a mort de la ciutat, sense temor de ser portats a afusellar com a desertors, «no és típicament militar». «La societat assetjada va seguir complint els seus drets i deures recollits en els usos, costums i constitucions». Aquesta societat que defensava la res publica «era una societat de la fe pública», conclou l'historiador.