ARCO i el sidral de l'IVA

No importa les hores que un visitant es passegi pels passadissos d'Arco. Poden ser dues, quatre o sis. Sortirà amb el mateix dubte amb què hi ha entrat: ¿Ha baixat o no ha baixat l'IVA de l'art? És tan gran l'embolic de l'impost que ni galeristes ni artistes són capaços d'aclarir-ho. «Sincerament, no en tinc ni idea. D'aquí tres mesos, quan hagi de fer els comptes amb Hisenda, el meu comptable em dirà si facturo al 10% o al 21%». El que parla és Marlon de Azambuja, artista brasiler establert a Espanya que pot estar 30 minuts comentant la seva obra, però ni cinc disseccionant l'IVA. «He de trucar al meu comptable», diu rient l'autor, que exposa les seves peces a la galeria Max Estrella. El caos no només és seu. És el denominador comú de la fira d'art contemporani, que se celebra a Madrid fins diumenge.

A finals de gener, el Govern va anunciar a bombo i platerets la baixada de l'IVA per al món de l'art, que es va submergir en l'eufòria. L'alegria va durar unes hores, el que va trigar a publicar-se al BOE que l'IVA reduït (el 10%) s'aplicaria només als artistes, no a les galeries. Aquestes segueixen venent les obres als compradors (siguin col·leccionistes, museus o fundacions) al tipus més elevat: 21%. El creador, això sí, quan ven l'obra a la galeria té un IVA reduït: el 10%. «És un embolic. Suposo que aquesta mesura ens beneficia a nosaltres. Però els artistes estem tan desemparats que en necessitem moltes més», es queixa Manuel Antonio Domínguez, que exposa a la galeria de Badajoz Ángeles Baños i que, com a bon artista, tampoc entén de números ni d'impostos.

«Nosaltres seguim venent les obres al 21%, com l'any passat. El que sí que crec que ha baixat és l'IVA dels autors», afirma, amb molts dubtes, la responsable de la galeria murciana T-20, Carolina Parra, que reconeix sense embuts el seu desconcert en aquest espinós assumpte. «El meu assessor fiscal m'ha deixat clar que hem de seguir al 21%», afegeix. Directius d'altres galeries expliquen que al rebaixar l'IVA de l'artista, la galeria (amb aquests diners que s'estalvia) pot decretar un preu més competitiu per a les seves obres encara que mantingui l'IVA al 21%. No obstant, Parra es mostra contundent. «Nosaltres no ho fem, això. No podem moure un preu que ja està fixat», argumenta la responsable de la galeria murciana.

'MARCA ESPANYA' / És clar que parlar de l'IVA és difícil. Hi ha alguns galeristes que, directament, es veuen incapaços de respondre a les preguntes de la premsa. També és difícil parlar d'art contemporani. Però, almenys, aquí tothom respon. I no amb evasives, precisament. Parlem, doncs, d'art.

Aquest any no hi ha una obra bomba a Arco. No hi ha un Fidel Castro zombi ni un Franco ficat en una nevera de refrescos. Però només s'ha de fer una volta per la fira -on una cambrera passeja un carret amb xampany Ruinart (de pagament)- per constatar que els artistes no han perdut l'esperit transgressor. La galeria gallega Trinta exposa unes cares de torero en forma de guardiola. S'hi llegeix: «Ajudeu la marca Espanya». Cada guardiola, creada per Curro Ulzurrun, costa 600 euros i a primera hora del matí se n'havien venut dues. Al costat dels toreros guardiola, el lleonès Daniel Verbis sorprenia el públic realitzant en directe una pintura amb brotxa grossa i una pistola d'aire comprimit sota el títol de Qui sap quines coses hi ha dintre teu.

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

'TOP LESS' AL CONGRÉS / Una altra nota transgressora, potser la que més, és la de Congress Topless, una obra que no es ven (és efímera i dura el que dura Arco) i que porta la firma de l'artista francès Yann Leto. Es tracta d'una cabina on, a determinades hores, unes noies realitzen un xou on es despullen (no de forma integral); una claríssima crítica als polítics perquè la cabina es diu Congrés i remet al dels Diputats. Un altre dard als polítics ve d'una galeria de Finlàndia, país convidat en aquesta edició de la fira, on Riiko Sakkinen recomana en un cartell lluminós: «Escriviu al Pare Noel i demaneu-li feina». Tota la galeria està inundada de plats pop on l'artista recomana «perdre pes amb la dieta del Sudan» i recorda que «sense tetes no hi ha capitalisme». Un altre plat, amb el dibuix d'un gnom, afirma que els «rojos de merda» són «putos optimistes» a més d'«enemics dels bancs».

A més a més de transgressor, l'art contemporani ¿és car? Els galeristes insisteixen que, sent un producte de luxe, no és car. Un pot obtenir un gravat per 300 euros. Més complicat és adquirir un picasso, el que exhibeix Leandro Navarro costa 1.250.000 euros.