Tres 'clowns' per a un 'thriller'

hi ha dramaturgs que són aliment per a l'ànima. I els grans, segons Lluís Pasqual, arriben a un estrat superior; són pura «vitamina». En aquesta lliga hi juguen, afirma el director del Lliure, Shakespeare, Txékhov i Pinter. A aquest últim, premi Nobel de literatura el 2005, torna el teatre públic català amb la presentació, a partir de demà, de L'encarregat. Obra del 1959, va ser la que va donar a Pinter, amb la seva estrena de l'any següent, el primer èxit comercial. Xicu Masó, director del muntatge de l'Espai Lliure, creu que no ha envellit gens. És més, afirma, sembla que va ser escrita «abans-d'ahir».

Harold Pinter està de moda en el teatre català. Torna a la cartellera quan està recent l'èxit de Terra de ningú al TNC, augmentat amb la versió castellana a Madrid. L'encarregat compta amb tres personatges, als quals Masó ha canviat el nom per fer-los més pròxims a l'espectador d'aquí. Després d'una baralla en un bar, Anton (Carles Martínez) acull a casa seva un indigent, Daunis (Albert Pérez). L'endemà apareix el germà d'Anton, Miki (Marc Rodríguez), i tots tres inicien una particular relació. Anton proposa a Daunis que sigui l'encarregat de l'immoble on viuen. La convivència transcorrerà per vies inesperades.

MIRADA MICROSCÒPICA / L'encarregat (The caretaker en un títol original que també s'ha traduït com El porter o El conserge) és una obra basada en una experiència pròpia de Pinter, en un immoble on va viure, i conté aquell sentit de l'humor de l'autor londinenc tan radical, «amb tanta mala llet», subratlla Masó.

L'actor i director entén que Pinter escriu com si mirés a través d'un microscopi els seus personatges, «com un mètode d'anàlisi de la condició humana». Poc favorable, per cert. La «mesquinesa de la misèria», diu el director, que aborda L'encarregat es tradueix en la realitat d'aquests tres individus: un no té sostre ni feina, l'altre té casa però tampoc treballa, i el tercer treballa però no viu a la casa. Personatges que, segons Masó, tenen trets de clowns britànics que es mouen en l'entorn propi d'un thriller. Però amb aroma de Georges Simenon, puntualitza Carles Martínez, o de cine negre francès o italià, corrobora Masó.

El personatge del vagabund dota de gran vigència aquesta comèdia amb 45 anys de vida. «Fa 10 anys algú així es veia com una figura exòtica; ara ens és molt pròxim». Aquest fet provoca una «empatia ideològica» inexistent en el text de Pinter. La figura del sense sostre de L'encarregat arriba sota el ressò d'una mirada «políticament incorrecta», apunta Masó, que pot arribar a convulsionar. «Malparla dels pakistanesos i dels moros», concreta.

PROXIMITAT GEOGRÀFICA / L'única llicència que s'ha permès el director, a part de canviar els noms dels personatges, ha estat la d'adequar les contínues al·lusions geogràfiques a la perifèria de Londres a la barcelonina. Tot amb l'objectiu d'aconseguir la màxima identificació de l'espectador, sense perdre la ironia, i sempre amb la mirada posada en una obra que és com una partitura musical de la qual s'han d'«afinar les notes».

Notícies relacionades

Salman Rushdie: "L’odi no és una força creativa, és molt millor abandonar-lo, apartar-lo"

Les biblioteques de BCN faran vaga la vigília de Sant Jordi

Masó puntualitza, així mateix,

que aquesta identificació amb el públic es produeix en L'encarregat perquè és, per exemple, més accessible que no pas Terra de ningú. «Aquesta obra parteix d'una hipòtesi radical com és que l'únic que ens queda és el llenguatge».