'Nebraska', esplèndida panoràmica d'homes i de llocs

Vegeu el tràiler de 'Nebraska' amb el mòbil

o a e-periodico.cat

Tres dels sis llargmetratges dirigits per l'excel·lent Alexander Payne, A propósito de Schmidt, Entre copes i Nebraska, es construeixen a partir de la idea del viatge, el moviment, la itinerància. I en dos, el primer i el tercer, els personatges semblen vençuts però encara mostren senyals de plenitud.

Jack Nicholson, un home que fa poc que s'ha jubilat i que s'ha quedat vidu i que fa un viatge en una caravana a A propósito de Schmidt, era un dels actors previstos per encarnar l'ancià protagonista de Nebraska, un home cada vegada més desarrelat i alcoholitzat que està convençut d'haver guanyat un milió de dòlars al rebre un anunci publicitari per correspondència. Finalment l'elegit va ser Bruce Dern; en ell havia pensat Payne des de l'inici del projecte i, sense desmerèixer les prestacions de Nicholson en aquesta mena de relats, Dern resulta una elecció clarament més encertada.

Notícies relacionades

Alexander Payne: «Em resisteixo a pensar que el cine es mor»

‘Sirat’, d’Oliver Laxe, representarà Espanya als Oscars 2026

Perquè el pare de Laura Dern li dóna més pausa i millor repòs a un personatge que en qualsevol moment se li podria escapar de les mans. L'home convenç el seu fill, amb qui no es porta gaire bé, perquè l'acompanyi a cobrar el premi. L'encarna Will Forte, un actor aquí sever sorgit del planter còmic de Saturday night live. I així comença un viatge que és també un aprenentatge i un inici de reconciliació, trufat d'experiències i personatges singulars, de retrobaments familiars i buits sentimentals.

De tempo magnífic i pols dramàtic ajustat, Nebraska està filmada en blanc i negre, circumstància que ens acosta a dues excel·lents pel·lícules de carretera dels anys 70 també òrfenes de color: Alicia en las ciudades, de Wim Wenders, i Lluna de paper, de Peter Bogdanovich. Similar sentiment, idèntica bellesa.