La maduresa de Mogwai

Quan es va donar a conèixer, a mitjans dels 90, Mogwai era una banda que feia por. La seva forma de combinar passatges tranquils amb explosions elèctriques i la seva habilitat amb el crescendo van crear escola; i segurament algun o altre cas de tinnitus, perquè les seves actuacions podien fer mal. Però a poc a poc el seu estil va anar canviant, incorporant elements electrònics i pop; adéu a la doctrina del xoc, benvinguda la maduresa, però a la seva manera.

Mogwai s'han dulcificat sense abandonar del tot l'atmosfera d'inquietud i melancolia. De fet, es podria dir que únicament han canviat d'estratègia per fer por: en comptes de l'ensurt, ara busquen un terror que és com una humitat que s'estén lentament.

En aquest sentit, el nou àlbum comparteix molt amb la sèrie de terror francesa Les revenants, reposada, poètica i elegant -els morts tornaven a la vida ben rentats-, ja que en van compondre la banda sonora.

L'esperat Rave tapes de Mogwai és «descendent directe» d'aquell treball, afirma Barry Burns, una mena d'home orquestra del grup; hi aporta veus (a través del vocoder), teclat, guitarra, flauta… «Crec que estàvem amarats del clima de terror d'una sèrie com Les revenants. Però una altra influència clau va ser el director i músic John Carpenter. El segell Death Waltz n'ha estat reeditant les bandes sonores i, la veritat, ens hi hem ficat molt».Per acostar-se a les músiques de films com 1997: Rescate en Nueva York, van aconseguir un sintetitzador modular que es va revelar dur de tocar. «Al final li vam agafar el truc i el vam fer servir en gran part del disc, però va ser complicat. No era com el nostre vell Roland, que hem tornat a utilitzar molt; el sinte modular és més difícil».Segons Burns, quan va començar a Mogwai tampoc en sabia gaire de tocar la guitarra. «És una mica la filosofia del grup: incorporar instruments sense acabar de dominar-los. Potinejar-los una mica i veure què passa. Tampoc en sabia gaire de piano quan el vaig començar a tocar per al grup». Si escoltes la banda sonora de Les revenants, penses que qui toca el piano ha sigut un prodigi de l'instrument tota la vida.

Rock action (2000) va ser un punt d'inflexió per a Mogwai: l'àlbum en què van començar a introduir elements electrònics i a buscar passatges melancòlics que no tenien per què derivar en la tempesta perfecta. Segons Burns, treballen igual des que van gravar aquell disc, «intercanviant idees per correu però només acabant de donar-los forma a l'estudi. No és la manera més barata de treballar, però és la que preferim». 

Visita a Barcelona ben aviat

La seva música actual creix amb cada escolta. Els secrets i les capes es revelen només progressivament, com als seus estimats Boards Of Canada. Burns no nega la influència a Rave tapes de Tomorrow's harvest, l'últim disc. Tots dos són bandes sonores imaginàries. «De ciència-ficció dels 70, de coses com Fase IV, de Saul Bass. Potser m'equivoco, però crec que qui va disfrutar de l'últim disc de Boards Of Canada també ho farà del nostre».

Notícies relacionades

Una ‘a’ que vol dir ‘no’

Netflix narra ‘El caso Asunta’ sense permís dels implicats

¿I quan serà la presentació de Rave tapes per aquí? «Ben aviat. Barcelona sempre ha sigut amable amb nosaltres. Espanya, França i Japó deuen ser els països amb més fans de Mogwai. No sé per què ens entenen tan bé en un lloc com Barcelona. No hi pot tenir a veure el temps. Vostès tenen un temps adorable, nosaltres tot al contrari».