LA GENERALITAT DIPOSITA A MONTJUÏC EL MURAL DE L'ANTIGA SEU D'IBM

Miró entra al MNAC

El museu inclou en la seva col·lecció la primera obra important de l'artista

Miró entra al MNAC de la mà de Gardy Artigas. / RICARD CUGAT

2
Es llegeix en minuts
NATÀLIA FARRÉ
BARCELONA

A mitjans dels anys 50, l'historiador i arqueòleg Frederic-Pau Verrié va donar una aiguada de Joan Miró al Museu d'Art Modern. I el 2011 el Ministeri de Cultura va dipositar al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) un "collage" de l'autor de les 'Constel·lacions' que va rebre a través de la fórmula de la dació en pagament d'impostos. Fins ara, els dos dibuixos eren les dues úniques peces que el centre de Montjuïc custodiava de qui es considera un dels artistes catalans més grans i internacionalment més reconeguts. Però des d'ahir el MNAC "és més museu i més nacional", segons el seu president, Miquel Roca. La màxima obeeix a l'entrada d'un nou inquilí al centre: un mural de ceràmica realitzat per Miró i el ceramista Joan Gardy Artigas l'any 1978. La peça presideix la Sala de la Cúpula, el nom de la qual, més popular que oficial, podria canviar en el futur pel de Sala Miró. Tant la importància de l'obra com les seves grans dimensions (2,80 x 8,72 metres) s'ho mereixen.

L'arribada del mural a la pinacoteca és conseqüència de les vicissituds econòmiques actuals. La peça presidia el vestíbul de la Conselleria d'Ensenyament -l'antiga seu d'IBM a la Via Augusta-, edifici que fins fa poc era propietat de la Generalitat i ara està en mans d'un fons immobiliari del grup assegurador AXA que va comprar l'immoble però va deixar la peça en mans de l'Administració. Aquesta l'ha cedit en dipòsit al MNAC.

L'origen del mural es remunta al 1978, quan la multinacional IBM va encarregar l'edifici a José Antonio Coderch i l'art a Miró. L'arquitecte no va arribar a firmar el projecte per desacords amb els clients; l'artista sí que va firmar la seva obra encara que la llegenda apunta també a un cert conflicte. Miró no volia res davant del mural, però IBM va insistir a situar-hi un taulell. L'artista va optar per partir la peça horitzontalment amb una línia negra i no dibuixar res a la zona que havia de quedar tapada.

406 RAJOLES I UN FORN DE LLENYA  / Joan Gardy Artigas, coautor amb Miró del mural i d'una altra vintena més, ahir no va comentar res d'això, però sí que va tenir un record per al geni, a qui va qualificar d'"adorable", i per a les estones que van passar junts: "Era un privilegi tenir el mestre a casa".

Notícies relacionades

Miró i Gardy Artigas van trigar sis mesos a realitzar la peça formada per 406 rajoles de gres refractari que el ceramista va coure d'una en una en un forn de llenya a la manera tradicional. Tots dos van intervenir en el muntatge original, i el ceramista ha estat fonamental per completar amb èxit el trasllat de la peça a la seva ubicació actual al MNAC: "Queda bé i compleix amb la funció que el vegi el públic. A Miró li agradaria molt", va dir.

Vegeu el vídeo del mural de Joan Miró amb el mòbil o a www.elperiodico.cat