LA PROGRAMACIÓ ESTRANGERA DEL FESTIVAL TEMPORADA ALTA

Guy Cassiers desconstrueix l'oda a la vida d''Orlando'

El prestigiós director flamenc adapta la gran novel·la de Virginia Woolf

Katelijne Damen, en una escena d’’Orlando’, que es veurà avui a Salt.

Katelijne Damen, en una escena d’’Orlando’, que es veurà avui a Salt.

2
Es llegeix en minuts
JOSÉ CARLOS SORRIBES
BARCELONA

guy Cassiers uneix dues de les característiques que distingeixen els grans directors escènics del segle XXI: l'adaptació de textos literaris no teatrals i l'ús del llenguatge audiovisual de forma integrada en les seves dramatúrgies. Ho va fer per exemple amb El cor de les tenebres, la novel·la totèmica de Joseph Conrad, que va presentar l'any passat al Temporada Alta. El director flamenc torna ara al festival, aquesta nit al Canal de Salt, amb una altra obra no menys monumental com Orlando, de Virgina Woolf.

Cassiers va afrontar el repte amb Katelijne Damen, una de les seves intèrprets de confiança després d'una dècada de treball conjunt. La implicació de l'actriu, en el que és el primer monòleg de la seva carrera, va més enllà de la interpretació d'un muntatge sobre el majúscul personatge de Woolf. Va néixer home i un dia es va despertar dona en una existència que es va allargar, en una recerca permanent de la bellesa, durant més de tres segles fins a l'any de l'escriptura de la novel·la, 1928. Damen també firma l'adaptació i el vestuari d'un muntatge que es va estrenar el gener passat a Anvers.

«Aquesta obra és una celebració de la vida mitjançant el fantàstic llenguatge de Woolf. La novel·la és un llibre dins d'un llibre que conté un llibre. A través d'Orlando veus la mirada de l'escriptora; el seu joc d'atracció, seducció i d'obertura als sentits», apunta Cassiers, que compara el llenguatge i l'estructura de la novel·la amb la d'obres de James Joyce i Marcel Proust.

Damen exerceix de guia, de narradora per a l'espectador a través del periple vital d'Orlando, un personatge immortal que ni és home ni dona i tampoc té nacionalitat, segons la intèrpret. «Podria ser Adam i Eva», comenta l'actriu, que dibuixa el canvi de sexe del personatge amb subtils jocs de vestuari.

Notícies relacionades

ÚS DEL VÍDEO / L'ús del vídeo, amb quatre càmeres al sostre de l'escenari per exemple, i la manipulació de les imatges per la mateixa Damen permet construir un joc de miralls per a aquest recorregut històric durant gairebé quatre segles, des de l'època isabelina, passant per la victoriana fins a l'Europa de finals dels anys 20. A més del llenguatge audiovisual, una música minimalista contribueix a dibuixar les diferents èpoques i situacions.

Damen, que no ha volgut veure la pel·lícula (1992) protagonitzada per Tilda Swinton, destaca també el llenguatge tan «brutal com poètic» de la novel·la. En la versió teatral, a més, l'han realçat amb l'ús d'un flamenc arcaic, en desús. «És molt bonic, dolç;  fins i tot l'assaboreixo a l'escenari».