Oda d'amor al teatre

Va tenir un aire melancòlic, poètic, d'acord amb la pluja que queia al carrer. El Romea va celebrar ahir a la nit els 150 anys de vida el mateix dia, un 18 de novembre de 1863, que es va obrir l'històric teatre barceloní. Ho va fer amb un acte presidit per l'amor a la paraula, al teatre i als grans dramaturgs. Julio Manrique va convocar una trentena de col·legues per a la celebració Pensem un desig, en què, no cal dir-ho, tampoc va faltar un pastís per tancar la festa.

Manrique va comptar amb alguns dels grans de l'escena, com Montserrat Carulla, Mario Gas, Maife Gil, Josep Maria Pou, Pep Cruz, Lluís Marco o Carme Sansa. Al costat hi va haver intèrprets de la generació del mateix director artístic del Romea, com Ivan Benet, Joel Joan, Pablo Derqui, David Selvas, Laia Marull, Marc Rodríguez o Cristina Genebat. Entremig, completant un elenc fenomenal, un dream team: Emma Vilarasau, Boris Ruiz, Lluís Villanueva, Mingo Ràfols, Àngels Bassas o Jordi Boixaderas. Pol López i Maria Rodríguez eren l'ala més jove del repartiment.

Tots van fer per començar el recorregut invers a l'habitual. De la platea van pujar a l'escenari travessant un teló vermell i desapareixent entre bastidors, Com a primera nota d'humor, Boris Ruiz ho va fer a cavall de Joel Joan.

Després d'un recordatori amb material acústic d'altres temps de veus que havien trepitjat el teatre, Montserrat Carulla va començar l'oda amb paraules de Margarida Xirgu, un dels grans noms  de la història del Romea i del teatre català. Mario Gas també va llegir Bertolt Brecht en un altre text d'igual calat i passió per l'escena. De mica en mica van aparèixer una vintena dels protagonistes per citar autors de tots els temps de manera àgil i, per moments, realment divertida. Boris Ruiz, per exemple, es va guanyar l'aplaudiment amb uns versos del Tenorio. Al seu costat, Pep Cruz es va saltar el guió demanant una ovació al públic. No va ser més petita la que va rebre el mateix Cruz quan en un duo amb Maife Gil es van repartir les rimes procaces i irreverents de Balada de Fra Rupert, de Sagarra.

Desitjos per contestador

Després d'aquest recorregut de cites i moments cèlebres, va arribar el torn d'un contestador telefònic amb desitjos de més gent del teatre: Hermann Bonnín, Domènec Reixach, Sergi Belbel, Xavier Albertí, Lloll Bertran, Salvador Sunyer... La llista va ser tan nombrosa com els participants en l'acte, que tot seguit van protagonitzar un dels moments de la vetllada amb un ball per parelles, agafats com en una festa d'aniversari. Joel Joan i Boris Ruiz es van endur totes les mirades amb la seva comicitat.

Notícies relacionades

Vicenç Fisas, analista de conflictes i processos de pau: "La por de Rússia és fabricada"

Ros-Marbà, rere l’empremta de Benjamin

Daniel Martínez, president del grup Focus, va recordar en el seu parlament final el compromís de la seva empresa amb el Romea al formular el seu desig: «Que a la gent de Focus no ens flaquegi la passió teatral per mantenir el prestigi d'aquesta gran casa del teatre».

La passió de Ferran Mascarell no va ser menor. Va dir parlar com a ciutadà i no com a conseller de Cultura al subratllar, mirant als actors: «És el millor moment de la història del teatre català».