LA NOVEL·LA GUARDONADA ES TITULA 'MUERTE SÚBITA'

Un partit de tennis entre Quevedo i Caravaggio

Álvaro Enrigue obté l'Herralde amb un viatge a l'origen de l'esport

Entrega del premi Herralde de novel·la a l’escriptor mexicà Álvaro Enrigue a l’hotel Comtes de Barcelona. / Ricard Cugat

2
Es llegeix en minuts
ERNEST ALÓS / Barcelona

Michelangelo Merisi, Caravaggio, segons sembla va matar Ranuccio Tomassoni després d'una baralla que va començar a cops de raqueta, en un disputat partit del joc de la pilota, i va acabar a ganivet. Al seu torn, encara que no consti que es dediqués a aquesta versió arcaica del tennis, es diu de Francisco de Quevedo que algun dels seus duels va acabar amb la mort del seu adversari. Així que, mèrits artístics a part, un duel entre Caravaggio i Quevedo, a tres sets, deixaria en ridícul fins i tot el més intens dels Connors-McEnroe. Durant aquesta hipotètica partida, que l'autor situa el 1599 a la plaça Navona de Roma, es desenvolupa Muerte súbita, amb què Álvaro Enrigue (Mèxic, 1969) ha guanyat el premi Herralde de Novel·la, convocat per Anagrama, que ahir es va fer públic a Barcelona i arribarà d'aquí dues setmanes a les llibreries.

CARA A CARA / El duel entre pintor i escriptor posa cara a cara dues visions de l'edat moderna, explicava ahir Enrigue: la de Caravaggio, obertament homosexual, turbulent, «un artista amb una idea molt moderna de la celebritat, més semblant a la d'Andy Warhol que a la de Miquel Àngel», i la de Quevedo, «molt conservador, defensor del catolicisme i l'imperi, un producte acabadíssim de la contrareforma».

Notícies relacionades

Però encara que la novel·la transcorre durant el dia en què tots dos intercanvien cops de raqueta, els fets relatats a Muerte súbita van de principis del segle XVI a l'actualitat. En concret, arrenca amb el botxí que després de decapitar la pèl-roja Ana Bolena rep com a pagament les seves trenes, que podrà utilitzar per fabricar una pilota de tennis que vendrà a bon preu al rei de França.

Que les pilotes de primera qualitat del conegut com a joc de mà o de pilota fossin fabricades amb cabells humans, que el primer cop que la paraula tennis (en llatí, i escrita tenys) aparegui el 1451 en un document en què es decreta l'excomunió contra els que el practiquen i que en la seva versió clerical la juguessin un equip de dimonis contra un d'àngels, amb la pilota representant l'ànima del difunt en joc entre els dos bàndols, és un material excel·lent «que mereix una novel·la», explica l'escriptor mexicà. Que podria ser qualificada de novel·la històrica si a l'autor no li incomodessin encasellaments com aquest, fins al punt que reconeix que limita amb l'assaig, i que està més documentada que qualsevol dels que ha escrit. Encara que sigui, definitivament, una novel·la, «que segueix sent -diu- el gènere més flexible, més subtil i amb què pots dir més coses».