Pepe i Conchita recorden

José Sacristán va conèixer Concha Velasco quan ell es guanyava la vida venent llibres de Círculo de Lectores pels camerinos dels teatres. En un hi va trobar Conchita, que en aquella època era ballarina de la companyia de Manolo Caracol. «Anàvem al teatre a veure les cuixes de les noies», va comentar ahir l'actor, que va repassar entre rialles i anècdotes la seva trajectòria professional. Ho va fer a la Seminci de Valladolid, on tots dos -imprescindibles en la història del cine i el teatre espanyols- van ser reconeguts amb l'Espiga d'Honor.

El de la Seminci és un premi que tenen en comú juntament amb el Goya que van rebre per primera vegada aquest any. Sacristán -nascut a Chinchón fa 76 anys- el va obtenir pel seu paper d'heroi crepuscular a El muerto y ser feliz. I Velasco

-val·lisoletana de 73-, per tota la seva carrera. Una carrera en què tots dos només han intentat fer dues coses: divertir-se com a nens i buscar-se la vida «amb totes les forces». Una carrera que va començar amb un somni. Ell volia ser Tyrone Power. I ella, Elizabeth Taylor. «Per això em dibuixa una piga», va explicar Velasco assenyalant-se la galta.

Els inicis de tots dos van ser durs. Sort que hi va haver directors com Lazaga, Ozores i Saénz de Heredia que els van donar l'oportunitat de treballar. «A ells els devem que sortís aigua calenta a casa nostra», va comentar l'homenatjada després de subratllar que gràcies al cine espanyol la seva família ha viscut molt bé i la seva mare es va sentir orgullosa d'aquella nena que va voler ser artista.

Sense conèixer-se bíblicament

Notícies relacionades

Amb el peu esquerre

"Aquesta és la millor finestra per a la moda nupcial"

La chica de la Cruz Roja i el Pepe que se'n va anar a Alemanya a buscar-se la vida han fet de tot a sobre dels escenaris i els platós. Tot menys una cosa. «Bíblicament no ens coneixem. I molt a desgrat meu. Ja sé que Concha està últimament despendolada i va dient als periodistes que jo li agrado molt, però és que estic religiosament casat», va fer broma Sacristán davant d'una emocionada Velasco, que si en la vida real ha estat «la malvolguda», al cine no se li ha resistit ningú, ni tan sols Fernando Fernández Gómez, l'actor que, segons va confessar al rebre el Goya, la va besar més bé en pantalla.

Parlant dels seus anys de joventut, tots dos van recordar que la tarda de l'intent colpista del 23-F tots dos van seguir endavant amb una obra de teatre en què s'anomenava Franco. Van sortir a escena després de sentir els trets per la ràdio. «De manera natural, i sense acordar-ho prèviament, cap dels dos va dir el nom de Franco. El vam substituir per l'expressió 'aquell senyor'». Geni i figura.