Els Pets: "Volíem espantar una mica els nostres fans"

Els Pets han trobat en el músic i productor Raül Fernández, Refree, un revulsiu per expandir la seva identitat en el nou disc, L'àrea petita. Un disc d'extrems, amb tornades sensibles i rock corpulent; desviaments folk i audàcies instrumentals. L'obra que marca l'entrada en la cinquantena de Lluís Gavaldà, Joan Reig i Falin Cáceres.

-¿Quina és aquesta àrea petita?

-(Ll. G.) És un espai de no especulació, on has de definir-te i has de mullar-te. En aquest disc volíem sacsejar-nos musicalment i arriscar. Li vam dir al Raül que volíem sonar diferent. Per a un grup amb trajectòria és obligat intentar evitar les zones de confort.

-(J. R.) I trencar les inèrcies.

-(Ll. G.) Vam pensar que calia espantar una mica els fans d'Els Pets, però no d'una manera que fugin, sinó que diguin «això sona diferent però segueixen sent Els Pets».

-¿Per què és petita?

-(Ll. G.) Perquè, en aquesta època de grans manifestacions, recordem que les grans decisions solen prendre's en una àrea privada.

-¿Tenen la sensació que s'havien acomodat?

-(J. R.) Veníem de quatre discos seguits produïts per Brad Jones.

-(Ll. G.) I d'una època autocomplaent: la gira del 25è aniversari i el disc d'homenatge. El Raül té un punt juganer i gamberro que ens venia de gust. Hi ha un punt de valentia en el fet que un músic amb el seu currículum treballi amb un grup que té unes connotacions determinades.

-¿A quines connotacions es refereix?

-(Ll. G) Bé, segur que algun amic indie de Raül li deu haver dit: «¿però què fas amb Els Pets?».

-¿Senten que encara hi ha prejudicis amb el grup?

-(Ll. G.) Sí. Tenim més números d'anar a actuar a l'Acampada Jove que al Primavera Sound, però a aquestes altures això ja no ens fa perdre el son.

-Hi ha sorpreses en el disc: Un tall de síndria, amb guitarra gairebé hard rock i desenllaç free-jazz.

-(Ll. G.) Sí, som tan xulos que vam convidar Sílvia Pérez Cruz i no la fem cantar, ¡sinó tocar el saxo! (riu). Hem provat coses que no tocaven, fins i tot incorporar errors.

-(J. R.) És un disc poc editat. Amb instruments vintage, cançons gravades sense metrònom... Amb minimoogs reals, sense samplers...

-(Ll. G.) Ens hem passat moltes estones escoltant discos, cada cançó tenia un referent: Big Star, Los Planetas, Elton John època Tumbletweed connection, Bowie, Billy Bragg...

-(J. R.) ¡I Black Sabbath, i Kiss...!

-Molts artistes defugen donar pistes sobre les seves influències.

-(Ll. G.) Crec que és arrogant el músic que diu que no l'influeix res del que escolta. Mai hem amagat que hem escoltat molta música.

-Antònia Font i Manel han posat un peu, o mig, en el mercat espanyol, que sempre ha sigut inaccessible a Els Pets. ¿No se l'han treballat?

-(J. R.) Els managements en tenen part de culpa, però hi ha una nova generació de grups als quals els ha sorgit una demanda. Nosaltres, quan hi vam anar, era testimonial.

-(Ll. G.) Que Manel ompli teatres a Madrid o Sevilla és molt positiu. Potser allà ara fan el que hem fet aquí tota la vida: sentir bona música al marge de l'idioma.

-En les noves cançons hi ha al·lusions a les convulsions socials, però són pinzellades molt subtils.

-(Ll. G.) No hem volgut amagar l'època que vivim. Volem fugir d'alliçonaments i pamflets, però al rerefons del disc hi ha «economistes que parlen per la ràdio», «llengües que volen retallar-nos», «mons que s'enfonsen»...

-«El pop català segueix acomplexat amb les temàtiques socials», els deuen dir alguns.

-(Ll. G.) És que les cançons més desacomplexades ja les vam fer en el primer disc, i en el segon... Està bé que hi hagi gent explícita, com Senior i el Cor Brutal, que equilibren la balança, ja que hi ha grups que sembla que visquin en un altre planeta.

-Els Pets, obertament independentistes de sempre, no aprofiten l'actual marea alta: cap al·lusió al disc. Ni tan sols van tocar al Concert per la Llibertat perquè estaven gravant...

-(J. R.) El 1992 ja vam participar en un concert per la independència. Amb Negu Gorriak, Brams, Matamala...

-(Ll. G.) Llavors érem quatre friquis. Estem contents que, sense haver-nos mogut, hàgim passat de ser extremistes a estar en la majoria social. Ja ens vam mullar en èpoques en què era més arriscat, i potser ja no cal que estiguem a la foto. Ara toca que hi hagi altres grups.

-¿Els Pets són dels que creuen que ja no hi ha marxa enrere en el procés sobiranista?

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

-(J. R.) En efecte, no n'hi ha.

-(Ll. G.) S'ha iniciat una via clara que, malgrat certs grups mediàtics, Godós i Durans, té poca marxa enrere. De tota manera, no serà un camí de roses.