La Fundació Suñol presenta una retrospectiva d'escultures pictòriques de Joan Rom

La mostra reuneix 52 peces realitzades entre 1986 i 1996 amb materials de rebuig reciclats

’Divan’ (1993), de Joan Rom, a la Fundació Suñol.

’Divan’ (1993), de Joan Rom, a la Fundació Suñol.

1
Es llegeix en minuts
EUROA PRESS / Barcelona

La Fundació Suñol presenta una exposició monogràfica de Joan Rom, 'E.R.T.', des del 2 d'octubre fins al 25 de gener, amb 51 peces realitzades entre 1986 i 1996. La retrospectiva reuneix totes les tècniques artístiques practicades pel creador -escultures, instal·lacions, dibuixos i fotografies- amb predominança de les tres dimensions. Encara que Rom, que va estudiar pintura, afirma que no té una tècnica pròpia d'escultor, sinó més aviat pictòrica, "la imperícia acaba conformant una manera de fer les coses, un sistema", diu.

El nom de la mostra prové del català 'ert' -rígid, definitiu-, però al posar els punts es dóna una reinterpretació a la paraula, el mateix que es fa amb les obres, peces acabades des de fa anys que poden ser reinterpretades al tornar-les a exposar, segons el mateix artista.

Notícies relacionades

Rom utilitza materials 'trouvés' (trobats, usats) per realitzar les seves obres perquè, segons afirma, des de petit recollia objectes i un dia va pensar que amb els materials que no servien per a res es podia fer art. Així, a 'E.R.T.' s'exposen obres executades amb cautxú, llana, teles i cuir, elements que responen a una dualitat meditada: un diàleg entre la indústria i la naturalesa amb referències a l'art primitiu, a judici de l'artista.

Fa més d'una dècada que Joan Rom no entra al taller, però considera que no ha deixat el món artístic i que ara fa el paper d'espectador, encara que no sap si tornarà a produir. Sobre la situació actual del món de l'art, que considera que sempre ha estat complicada, afirma que ara més que mai hi ha el perill que es torni decoratiu. I diu que si bé l'art és inútil des del punt de vista funcional, és una eina per canviar coses de nosaltres mateixos i un vehicle per viure.