¿I si Shakespeare va imaginar 'Moby Dick'?

Convertir Shakespeare en personatge pot ser una temeritat. Fer que pel cap del dramaturg passi la possibilitat d'escriure una cosa molt, però molt semblant, aMoby Dickpodria arribar a caure fins i tot en la imprudència. Però la ficció no té regles i a l'escriptor basc, encara que nascut a Astúries, Jon Bilbao (Rivadesella, 1972) no li importa saltar sense xarxa. És més, malgrat el seu tarannà discret, es diria que hi disfruta.

De com es van unir els dos amors de l'escriptor a la novel·laShakespeare y la ballena blanca(Tusquets) té molt a veure l'elaboració de dos relats anteriors de Bilbao. En un s'explicava un episodi en la fosca vida del Bard i l'altre seguia Bulkington, un magnífic personatge secundari deMoby Dickque ha intrigat durant anys molts dels lectors apassionats de Melville, ja que el va fer desaparèixer en el capítol vint-i-tants de la novel·la. I aquí va venir la il·luminació: «¿Per què no fusionar aquests dos mons malgrat que disten entre ells dos segles i mig?». Avís: en les històries de Bilbao el concepte d'il·luminació és important. I encara que el més natural hauria estat incloure Shakespeare en l'univers de Melville, que era un gran lector seu. No va ser així. «Massa previsible». Ho va fer a l'inrevés.

«Per a mi -explica Bilbao- el gran repte no era imaginar elMoby Dick que hauria escrit Shakespeare -això hauria sigut pretensiós-. Em va semblar un repte més difícil convertir-lo en un personatge, pròxim i reconeixible. Potser no s'assembla al Shakespeare real, però és versemblant».

De la vida de Shakespeare, com és sabut, se'n coneixen del cert molt poques coses. «Així que resulta molt temptador omplir aquest forat, el desconeixement et dóna molta llibertat de moviments com a escriptor».

Així, i encara que no hi ha constància documental que Shakespeare abandonés Anglaterra -s'especula que de jove va viatjar a Dinamarca, on es va inspirar per escriure Hamlet-, Bilbao l'imagina camí del país del seu heroi en una missió diplomàtica acompanyat pel seu amic i amant el duc de Southampton. I allà en una escena, digna d'un conte de terror gòtic, el galió es troba amb una balena que arrossega diversos cadàvers a l'esquena... «Buscava una ambientació gairebé fantasmagòrica, no per explicar una història fantàstica sinó per afegir una motivació més a Shakespeare quan decidís asseure's a escriure la història de la balena».

Notícies relacionades

El #MeToo dels nens

Amb el peu esquerre

Bilbao s'adapta a la seva premissa amb rigor. Com per exemple, que és impossible que Shakespeare pogués escriure una història com aquesta, tal qual, per la seva falta de coneixements nàutics -els propis i els de l'època-i perquè el Bard hauria imaginat la seva balena per a un muntatge teatral. «Per a ell és un problema presentar un animal així a l'espectador del segle XVII que no és que no hagi vist una balena en la seva vida, sinó que pensa que no existeix, que és un animal mitològic, com ho pot ser un unicorn».

MECANISMES DE LA CREACIÓ / Més enllà de la recreació de la vida pudent en un vaixell -aquesta també pot ser una novel·la realista- el que més interessa a Bilbao és mostrar el funcionament dels engranatges de qualsevol ficció. ¿Com es construeix una història? «Aquesta reflexió és la meva connexió personal amb el llibre. Salvant les distàncies, jo em puc sentir identificat amb aquest home que en el seu camarot i a les nits comença a donar forma a una història que a mesura que avança s'assembla més a la que va explicar Melville». Com el de l'americà, el cetaci de Shakespeare també té la seva substància: «En algun moment ell pensa que és la balena la que està buscant algú que escrigui la seva història».