Guillermo del Toro: "Els meus amics són els monstres"

Guillermo del Toro(Guadalajara, Mèxic, 1964) feia cinc anys que no dirigia una pel·lícula. Durant aquest temps, ha tingut dues grans decepcions. En primer lloc, després d'estar durant mesos al capdavant d''El hòbbit'finalment es va veure obligat a abandonar el projecte. En segon, va treballar obsessivament en una adaptació d''A les muntanyes de la follia', deH. P. Lovecraft, que no va tirar endavant. Per treure's del damunt les penes ha dirigit'Pacific rim', una aventura que enfronta robots gegantscontra enormescriatures abissalsi en què el mexicà porta a terme el seu particularhomenatgealcine japonès de monstres, el'kaiju eiga'.

--¿D'on li ve l'interès pels 'kaiju eiga'?

--Els estimo des que era una criatura. A Mèxic, als 60, la cultura pop japonesa era molt present. Els cines estaven plens de pel·lícules 'kaiju eiga' com 'The war of the gargantuans', i les primeres telesèries 'anime' com 'Ultraman' eren emeses a la televisió. Jo vaig créixer devorant tot això.

--¿No l'espantaven els monstres?

--Al principi. Somiava amb ells i em feien tanta por que, encara que hagués d'anar al lavabo, em quedava arraulit al llit i em pixava. Però vaig decidir aliar-me amb ells. Des d'aleshores, els estimo. Al llarg de la vida, m'he sentit decebut per les institucions, per la gent, per la indústria del cine, però els monstres no m'han fallat mai. Sóc un paio socialment inepte, les interaccions no són el meu fort. Els meus amics són els monstres.

--Si algú compara 'Pacific rim' amb 'Transformers', ¿a vostè què li sembla?

--Un error. 'Pacific rim' és el contrari del pamfletisme de les pel·lícules d'acció. És un 'blockbuster' de la mateixa manera que 'Hellboy' era cine de superherois, va a contracorrent. Vaig evitar aquella estètica de vídeo de reclutament de l'exèrcit, perquè no volia convertir la pel·lícula en un elogi del militarisme. Ja tenim massa soldats i armes al món. I des del principi em vaig dir: "Destrossaré cotxes i edificis, però no mostraré la gent morint, perquè no vull espatllar-li la diversió a l'espectador. És cine per a tota la família".

--Precisament, aquest any es compleixen dues dècades des de la seva primera pel·lícula, 'Cronos'. Quan mira enrere, ¿què hi veu?

Notícies relacionades

Amb el peu esquerre

"Aquesta és la millor finestra per a la moda nupcial"

--Que mai he mirat el cine de gènere amb cinisme ni nostàlgia, sinó amb una implicació absolutament romàntica. Les meves pel·lícules estan fetes amb el cor a la mà. Jo no faig cine per guanyar un Oscar o per rebentar la taquilla. És a dir, uns senyors em deixen els diners perquè faci una pel·lícula i jo he d'aconseguir que recuperin la inversió, però més enllà d'això faig el que em demana el cos. Només així val la pena dedicar tres anys de vida a una pel·lícula. El cine és com el sexe, no pots fer-lo sense una erecció.

>>Llegiu l'entrevista completa sobre ambGuillermo del Toro, director de 'Pacific rim' a e-Periódico.