«Les institucions són menys valentes que jo»

«Les institucions són menys valentes que jo». Així, i amb un «pregunteu als polítics...», ahir Carmen Cervera llençava el guant als responsables de les negociacions que han de fer realitat el futur «Museu Carmen Thyssen Barcelona», que la baronessa va reiterar que està «desitjant que es porti a terme», per considerar-lo «un projecte meravellós» i «important per a Catalunya». El centre albergaria, al pavelló Victòria Eugènia de Montjuïc, part de la seva cobejada col·lecció d'art, dins de l'Esplanada dels Museus, eix cultural impulsat per l'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat, La Caixa, Fira Barcelona i el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), amb el director del qual, Pepe Serra, Thyssen va remarcar que manté una relació molt bona.

La baronessa, que va revelar que fa sis mesos ja havia enviat un projecte «a les parts interessades», va advertir que encara no hi ha res definitiu, malgrat que «s'està en el camí» i va recordar que el pla ofereix una espècie «d'illa dels museus com la de Berlín, que enquadraria el MNAC, CaixaFòrum, la Fundació Miró i la Mies Van der Rohe». «M'agradaria ser-hi perquè sé que necessiten que hi sigui per portar-ho a terme, per la col·lecció i pel cognom Thyssen. Només pot aportar coses bones», va afegir relaxada i pròxima, tota de blanc, asseguda al jardí del monestir de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà), on va presentar la segona exposició temporal que allotja l'Espai Carmen Thyssen:Sisley-Kandinsky-Hopper, comissariada per Pilar Giró, que reuneix, fins al 13 d'octubre, 54 pintures de la seva col·lecció, 14 d'elles mai exposades, procedents dels museus Thyssen de Madrid i Màlaga.

QUADROS PER A TOTS / La seva idea, va afegir, és que hi hagi un «moviment rotatiu» entre les col·leccions cedides a aquests dos centres i el de Barcelona, la seva ciutat natal. En aquest últim podria començar amb 100 obres. «Tinc uns 1.300 quadros, hi ha quadros per a tots», va assegurar, acompanyada per Guillermo Solana i Tomàs Llorens, director i conservador en cap del Thyssen de Madrid, respectivament. Així, a Montjuïc preveu portar-hi tant pintura catalana com impressionistes, postimpressionistes, expressionistes i art americà. «I puc portar-hi el meuhopper», va apuntar, posant la mel a la boca, en referència al quadro estrella de l'exposició de Sant Feliu:El 'Martha McKeen' de Wellfleet(1944), un dels dos amb temes de mar que el nord-americà Edward Hopper va pintar en la seva maduresa, en què totes les gavines miren a l'horitzó. Una obra que, segons Solana, s'allunya de la soledat i melancolia urbana habitual de l'autor, cridant «al mar, al sol i l'alegria de viure, en què es nota la personalitat de Tita».

EL PAVELLÓ / Tita Cervera va afegir que el projecte que va enviar a les institucions, encara que se centrava en la part artística, incloïa un estudi de costos per adequar el pavelló Victòria Eugènia. «És un lloc fàcil de convertir en museu, aixecant els terres per acollir l'aigua, l'electricitat... Els sostres són alts i estan en bon estat i amb mòduls s'acotaria fàcilment l'espai».

Notícies relacionades

Set noves produccions en la temporada del Liceu

El retorn digital de ‘Sálvame’

No obstant, a l'espera que les institucions trenquin el silenci, la mostra de Sant Feliu pot ser un aperitiu més que atraient. Amb obres dels catalans Josep Amat, Miquel Villà, Modest Urgell, Martí i Alsina o Eliseu Meifrèn, dels europeus Sisley, Kandinsky, Gauguin, Delaunay o els nord-americans Hopper o Bricher, proposa un diàleg entre peces naturalistes, encara embegudes de romanticisme, impressionistes, expressionistes, d'Europa i Amèrica, de mitjans del segle XIX fins a la modernitat i les avantguardes de mitjans del XX.

KANDINSKY I VILLÀ / En «unes sales que dialoguen les unes amb altres», el fil conductor de l'exposició, segons la comissària, Pilar Giró, és «l'ànima del paisatge». Així, la mostra s'inicia amb pintures romanticonaturalistes amb temes d'aigua dolça, que tenen en comú «que capten un instant, perquè no es perdi, perquè el desig de futur ens fa ser conscients del present». La segueixen motius d'aigua salada, comMolins de vent al costat del mar, de Meifrèn, paisatges impressionistes de Gauguin, Pinós o Sisley, l'expressionisme deCases a l'Obermarkt, de Kandinsky,parlantamb tres obres de Villà, o l'espaiLlocs retrobats, on el visitant pot reconèixer el monument de Colom (Mompou), la plaça Palau (Amat) o el port de Barcelona (Emili Bosch). Potser aviat es retrobaran amb la seva ciutat.