Bikimel i el misteri de 'Farrera'

El segon disc de Bikimel,Farrera can-sons D. O., és una de les bones noves que ens ha portat la nostra escena de la cançó d'autor des que ha començat l'any. Una obra enigmàtica i atrevida, assentada en un territori de folk-rock visionari, amb una posada en escena que no es preveia fàcil. Dimarts, al Centre Artesà Tradicionàrius (CAT), Vicky de Clascà, Bikimel, la va recórrer amb delicadesa, acompanyada per una minuciosa tropa de músics, fins i tot sense arribar a l'elevat llistó col·locat per ella mateixa en la gravació.

Notícies relacionades

Amb el peu esquerre

"Aquesta és la millor finestra per a la moda nupcial"

El recital va tenir molt de temàtic, ja que les noves cançons, inspirades en la petita localitat pirinenca que la va acollir fa un parell d'anys, van articular el repertori. Des deFarrera, digna d'una Joni Mitchell juvenil, i a través de la cadència bluesy deLlaurant la llera del riu vermell, la inquietantConfessions de Santa Eulàlia(sense, llàstima, el duo amb Roger Mas) i el tocroots, amblap steel,deLiquen Roig. I amb rescats del seu anterior disc,Stat jònic, com la medievalistaLa roca del rei.

VEU CONTINGUDA / Era la primera actuació pública de la trobadora de Bellaterra amb el grup complet i és possible que estigués molt pendent que tot aquell delicat equilibri instrumental se sustentés. Va estar continguda, per sota dels seus poders per sacsejar el públic. Al tram final, la místicaSortint del triangleva encallar el repertori, que va remuntar amb les repesques deL'espantaocellsi Jònic. I la imatge idíl·lica deFarreraes mantenia inabastable.