Sebastià Alzamora novel·la la relació entre Espriu i Rosselló-Pòrcel "sense morbo"

A l'escriptor mallorquí Sebastià Alzamora li va passar pel cap, en un primer moment, escriure una semblança biogràfica de la relació entre Salvador Espriu (1913-1985) i el poeta Bartomeu Rosselló-Pòrcel (1913-1938) dels quals se celebra aquest any el seu centenari. Però aviat va decidir convertir la història d'una amistat, entre els 17 i els 24 anys de tots dos, en una novel·la, 'Dos amics de vint anys' (Proa), que avui ha presentat a Barcelona.

"El component essencial de la seva relació era l'admiració mútua", sosté Alzamora. Una admiració en què cada un d'ells tenia assignat un paper (el mallorquí el poeta, i el català el prosista; el primer vitalista, el segon apocat). En l'aspecte sentimental, està convençut que tots dos es van aproximar a la mateixa dona, la companya d'estudis Mercè Muntanyola, però que aquesta relació triangular fracassada no és l'únic motiu de la seva ruptura (tenint en compte els seus enfrontaments polítics de l'esquerrà Rosselló-Pòrcel i l'"home d'ordre" Espriu a partir del 1934).

Notícies relacionades

Un segle de ‘La senyora Dalloway’

Antonio Orozco: "Ningú em pot fer més mal que jo mateix, és impossible"

I en tot cas, sobre la hipotètica relació entre els dos escriptors, res de res: "En cap cas la relació va tenir cap component gai. En la novel·la no hi ha morbo", aclareix Alzamora, que reivindica l'obra poètica de Rosselló-Pòrcel, que sovint només es valora per les expectatives que van quedar frustrades per la seva mort per tuberculosi.

Alzamora està convençut que la prematura mort de Rosselló-Pòrcel i el malestar d'Espriu per haver-se allunyat d'ell abans "el van marcar per a tota la vida", amb nombrosos rastres en la seva obra, a part, potser, d'haver contribuït a adoptar bàsicament l'activitat de poeta després de la guerra.