Tintín, del món real a la vinyeta

la notícia del robatori de les joies de Sofia Loren, el 1960, dominant la portada deParis Match(convertida per Hergé enParis Flash), que li va inspirarLes joies de la Castafiore; la foto del retall de la revistaLe Miroiren què dos policies amb barret, paraigua i bigoti al costat d'un detingut són el viu reflex d'Hernández i Fernández; la postal en què apareix una canoa solcant un riu a la selva amazònica del Mato Grosso, clavadeta a la imatge de la portada deL'orella escapçada; o un exemplar del llibreLe tour du monde en 44 jours, sobre la volta al món, guanyada en un concurs, del joveboy scoutdanès Palle Huld, tot un Tintínavant la lettre(encara que Hergé mai va reconèixer haver-lo llegit ni haver-lo tingut en compte per a la imatge del seu reporter). Com aquestes, fins a 400 fonts documentals originals que van inspirar el dibuixant belga -fotos, revistes, catàlegs, llibres, diaris, fotogrames...- es poden veure fins al 29 de setembre al Museu d'Història de Catalunya, a l'exposició gratuïtaAquell jove repòrter belga que tenia un fox terrier blanc.

«Hergé no va sortir pràcticament mai de Bèlgica, però volia ser molt rigorós i versemblant i per això es documentava exhaustivament per donar credibilitat als escenaris, objectes i personatges de les aventures de Tintín. Retallava imatges que trobava en revistes o diaris, les enganxava en una cartolina, les codificava i les guardava per utilitzar-les en presents i futures històries», explica Jacint Guillem, comissari de l'exposició i propietari de la immensa majoria del material de col·leccionista que

reuneix la mostra, que recorre un per un els 24 àlbums del famós reporter, amb explicacions que els situen en el context històric.

FICCIÓ I REALITAT / En la línia que ja va traçar Michael Farr al llibreTintín. El sueño y la realidad(Zendrera Zariquiey, 2001), la visita va enllaçant les vinyetes dels còmics amb els documents reals en què Hergé es va inspirar per dibuixar-les. Ficció i món real es fonen, ja sigui en un avió, un cotxe, un helicòpter d'una república bananera sud-americana o un edifici, com el Château de Cheverny, clavadet al de Moulinsart, on viuran Tintín i Haddock des d'El secret de l'unicorn.

Notícies relacionades

Set noves produccions en la temporada del Liceu

El retorn digital de ‘Sálvame’

Però no hi falten els personatges: protagonistes com Bianca Castafiore,nascudade la soprano Maria Callas, o el professor Tornassol, encarnació, encara que amb alguns centímetres menys, de l'altíssim científic August Piccard, inventor del batiscaf i d'un aparell per anar a l'estratosfera, entre altres ginys. I secundaris com Al Capone, recreat aTintín a Amèrica i l'únic al qual Hergé va mantenir el seu nom real; Fidel Castro, que presta la seva cara al general Alcázar aTintín i elspícaros, o Basil Zaharoff, un venedor d'armes amb una imatge i professió que el dibuixantva calcarper al seu personatge deL'orella escapçada, tot i que li modifiqués el cognom pel de Bazaroff.

Entre els originals, àlbums publicats en desenes d'idiomes, exemplars deLe Petit Vingtième iLe Vingtième Siècle, a les pàgines dels quals va néixer Tintín, o diversos deNational Geographic, a què Hergé estava subscrit i d'on va treure, entre altres, les vinyetes deStoc de coc ambientades a Petra, les d'El temple del solal Machu-Picchu o les deTintín al Tibet a l'Himàlaia. Viatges, i aventures, de còmic sense sortir de casa.