Anar al contingut

Els Max de 'Follies'

El musical de Mario Gas, el seu últim treball al Teatro Español, conquista sis guardons

OLGA PEREDA / Madrid

Per segon any consecutiu, el teatre català no estava gaire representat en els premis Max. No obstant, l'obra d'un director català ha sortit victoriosa en una gala en què s'han sentit mil crits contra l'IVA i l'estrangulament de la cultura. Mario Gas s'ha imposat al gran favorit, Miguel del Arco ('Juicio a una zorra' i 'De ratones y hombres'), i ha triomfat amb 'Follies', el musical que va dirigir quan encara era el màxim responsable del Teatro Español i que s'ha emportat els sis Max a què aspirava.

Després de vuit anys al capdavant de l'Español, Gas va abandonar el juliol del 2012 la institució mesos després que Ana Botella (PP) rellevés Alberto Ruiz-Gallardón a l'Ajuntament de Madrid al nomenar-lo Mariano Rajoy ministre de Justícia. La sortida de Ruiz-Gallardón també va provocar que plegués la delegada d'Arts, Alicia Moreno, persona fonamental en la trajectòria madrilenya de Gas, a qui li agrada definir-se com "barcelonomadrileny".

Després de dos anys sortint per la porta gran dels Max, el combatiu Miguel del Arco --home de moda en el teatre espanyol contemporani-- s'ha quedat amb les ganes de sortir a l'escenari. En el seu lloc, han estat els responsables de 'Follies', amb Mario Gas al capdavant, els que s'han declarat els reis de la nit. El musical, un dels millors que s'han fet a Espanya els últims anys, s'ha endut sis pomes (el guardó té forma d'aquesta fruita guarnida amb un antifaç), entre elles les més sucoses: director d'escena (Mario Gas), direcció musical (Pep Pladellorens), figurista (Antonio Belart), millor espectacle musical i millors actors de repartiment: Carlos Hipólito i Asunción Balaguer, que amb 86 anys debuta (i sense por) en el gènere musical.

No deixa de ser bonic que 'Follies', última obra que Gas va dirigir a l'Español, tracti precisament de com un director (paper que interpreta el director català) aixeca una última obra en un teatre abocat a tancar. "Hola. Sóc Mario Gas i dirigeixo musicals", riu el director quan va recollir el guardó al millor director d'escena, que ha dedicat al seu amic de l'ànima, el desaparegut Constantino Romero. "No m'esperava aquest premi. Sóc un entrepà i estic entre dos grans creadors", ha afegit en referència als seus competidors: Alfredo Sanzol i Miguel del Arco.

Seguint amb l'estela catalana, una altra obra que ha sortit reforçada ha estat 'En la luna', coproducció del Teatro de la Abadía i el Teatre Lliure. El muntatge s'ha endut tres premis. Entre ells, el de millor espectacle, guardó que li ha pres a 'La vida es sueño' i 'De ratones y hombres'. Les altres dues pomes d''En la luna' han anat a parar a Alfredo Sanzol com a millor autor en castellà i a Juan Codina com a millor actor de repartiment.

Respecte a la millor interpretació femenina protagonista, el duel estava servit. Hi estaven nominades tres monstres de l'escena: Amparo Baró ('Agosto'), Blanca Portillo ('La vida es sueño') i Carmen Machi ('Juicio a una zorra', amb què va triomfar al Lliure). Finalment, ha estat Baró --impressionant en el paper d'una mare de família esgotada per les circumstàncies-- la que ha vençut.

COMPANYIA PETITONA

Trencant totes les quinieles prèvies, 'De ratones y hombres' s'ha hagut de conformar amb dos premis tècnics, com els de millor disseny d'il·luminació i millor escenografia. La productora de Miguel del Arco, Kamikaze ('Juicio a una zorra') s'ha quedat sense la poma a la millor empresa de teatre, guardó que tampoc ha aconseguit Concha Busto (productora de 'De ratones y hombres') sinó que ha anat a parar a una companyia petitona: Ron Lalá Teatro ('Siglo de oro').

Com ja va passar en l'anterior edició, la gala dels Max --a la qual no ha assistit ni el ministre de Cultura, José Ignacio Wert, ni el secretari d'Estat, José María Lassalle-- s'ha convertit en una declaració de guerra contra l'IVA. Un dels primers a aixecar la veu ha estat el president de la Fundació Autor, el guionista i dramaturg Antonio Onetti, per qui l'augment impositiu al 21% ha col·locat el país "líder d'Europa en alguna cosa, a més de l'atur". Els productors teatrals, ha afegit Onetti en to combatiu, han assumit l'augment impositiu per evitar un increment del preu de les entrades i, amb això, una fugida dels espectadors, que ja han caigut en un 30% per la crisi.

Que la gala tindria un to reivindicatiu s'ha vist des del minut 1, quan el mestre de cerimònies, Alex O'Dogherty, ha començat l'acte amb un número titulat 'Sí que se puede'.

0 Comentaris
cargando