entrevista

Javier Reverte: «Les guerres treuen el pitjor i el millor de les persones»

L’escriptor i periodista Javier Reverte, dijous a Barcelona.

L’escriptor i periodista Javier Reverte, dijous a Barcelona. / ALFREDO CASAS

3
Es llegeix en minuts
ANNA ABELLA / Barcelona

Pólvora i sang. Amors i lleialtats. De les trinxeres del Jarama, Brunete, Belchite, Terol o l'Ebre a les assetjades Madrid i Barcelona. De la rereguarda a les portes de l'exili. L'escriptor, periodista i viatger Javier Reverte (Madrid, 1944) rescata el «militar més important i popular de la República», únic cap milicià que va arribar a general, gadità d'El Puerto de Santa María, a la monumental biografia novel·lada de JuanModestoGuilloto,El tiempo de los héroes(Plaza&Janés). Hi desfilen periodistes, militars i polítics reals, protagonistes de «la tragèdia més colossal de la nostra història».

-La foto de Modesto a la batalla de Brunete il·lustra la portada de la novel·la. ¿Va ser el detonant?

-Sí, la vaig veure en un llibre, d'autor anònim. És un guerrer, altiu, atractiu, molt masculí. I hi vaig trobar un home valent, intel·ligent, honest i bon militar, a qui els seus homes adoraven. Era l'heroi que necessitava per a aquesta novel·la, un fresc èpic i d'epopeia de la guerra civil. Era com un guerrer clàssic. «Tot un general», em va dir Carrillo.

-¿Per què va caure en l'oblit?

-La seva modèstia hi va ajudar. En l'exili es va quedar en segon pla perquè, tot i ser del Partit Comunista, la política no li interessava. Altres, polítics i militars petulants, sí que van voler figurar i ser a primer pla.

-Com Líster i el Campesino. A Modesto no li agradaven gens.

-Sí. Estaven a les seves ordres però, segons Carrillo, l'envejaven. Líster, valent però violent, borratxo i sempre presumint de gran estrateg. I el Campesino era un assassí, un delinqüent, covard, cruel i un militar dolentíssim que va costar moltes vides. Modesto volia cessar-lo però el partit deia que era un mite. El meu pare va servir a les seves ordres tota la guerra. El van agafar a la lleva, li van donar una metralladora i... ¡al front! El va conèixer molt bé, deia que era un bàrbar, un animal, un boig.

-¿Per què escriure de la guerra?

-Sempre he pensat que sóc una mica excombatent perquè tot i que vaig néixer cinc anys després, la guerra va estar present en la meva infantesa. Tota la meva família la va patir, uns a la rereguarda, altres al front, com el meu pare i un oncle, que va lluitar al costat de Franco. Per a aquella generació va ser terrible.

-¿Què li va dir el seu pare del front?

-El meu pare detestava la guerra. «És gana i polls» i «l'heroisme és a la rereguarda», deia. No li agradaven la Pasionaria ni les arengues d'Alberti. Deia que només anava al front amb la granota planxada i quan no hi havia trets. Però admirava Miguel Hernández, que sí que combatia. Me'n va explicar barbaritats, com es tornaven d'insensibles al dolor i a la mort. Com un va treure del plat el cervell d'un altre soldat a qui li havien clavat un tret i va continuar menjant.

SEnDModesto no era amant d'executar presoners ni covards.

-En la nostra guerra es va arribar a un grau terrible als dos bàndols. André Marty, que va formar les Brigades Internacionals i li deien el Carnicero d'Albacete, presumia d'haver matat 500 desertors. I Líster... El Campesino lligava els soldats a les metralladores perquè no fugissin. Les guerres treuen el millor i el pitjor de la gent: heroisme, generositat, amistat, però també matances, violacions, saquejos... De por en tenim tots. A la mort, al dolor. ¿Qui és valent? El que venç la por. Pocs ho fan en la guerra.

-Ret també un homenatge a les Brigades Internacionals.

-Em mereix un gran respecte que gent de tants països vingués a Espanya a jugar-se la vida, i perdre-la, per una idea de llibertat, progrés i justícia. ¡És tan poc freqüent!

-Modesto va tenir dues dones, però tenia fama de faldiller...

Notícies relacionades

-Li agradaven molt. Deien que era ben plantat i atractiu, fins i tot la dona de Carrillo i la de Hemingway. Hi explico com l'escriptor, molt borratxo, al veure com Modesto la mirava, el va desafiar a la ruleta russa.

-A l'exili, com a delegat del PCE a Txecoslovàquia, Modesto es va enfrontar als tancs del Pacte de Varsòvia esgrimint el seu carnet de general honorífic de l'Exèrcit Roig.-Va defensar que la Primavera de Praga havia de tirar endavant perquè era un moviment democràtic sorgit del fons del socialisme. Al veure la invasió soviètica no s'ho podia creure.