El significat d'una obra

Si un no entén d'art és millor que es passegi per Arco (la fira d'art contemporani que reuneix a Madrid 201 galeries de 27 països i que aquest any a la crisi del sector hi suma l'escull de la pujada de l'IVA) amb atenció. Un no sap mai si unes cadires apilades en un racó poden ser una obra d'art o simple mobiliari de la fira. Cal passar unes quantes hores en els seus aclaparadors i interminables pavellons per adonar-se de què és art i què no ho és. Hi haurà qui veurà moltes de les peces exhibides i li agafaran ganes de fer el que s'explica en una d'elles: desenes de tomàquets estavellats contra una paret. Però el personal que circula aquests dies per Arco (ahir i avui només és obert a professionals i serà el cap de setmana quan hi podrà entrar el públic en general) entén d'art. Per això, sap que els tomàquets estavellats són una peça única. Porta la firma de Los Carpinteros (dos artistes cubans) i no són tomàquets reals sinó que estan fets de porcellana, acer i carboni esmaltat.

Tomàquets-l'obra es diu així- està exposada a la galeria Ivorypress, que també alberga una altra innovadora peça: la de Dionisio González, artista que ha creat una realitat virtual per mostrar com serien diversos edificis de l'arquitecte Le Corbusier si aquests s'haguessin arribat a construir. Com que no es van executar mai, el resultat és la destrucció. Per això, l'obra -que remet a la utopia i es titulaEn algun lloc, enlloc- acaba amb centenars de peces trencades penjades del sostre. Tot està destruït.

Fotocopiadores cremades

També estan destruïdes unes fotocopiadores en una obra anomenadaLluny d'expressions completament automàtiques. Són nou fotocopiadores Canon que l'artista Susy Gómez ha sotmès a 250 graus de calor. Les peces s'exhibeixen juntament amb cadires antigues i usades (tant que estan trencades). ¿Quin lloc ocupa l'art en la societat? És la pregunta que, segons Susy Gómez, planteja la seva obra.

Si alguna cosa fa l'art és, precisament, plantejar interrogants. Quan un veu el rellotge de sorra de l'artista cubana Glenda León

-amb quilos de sorra que sobresurten del vidre- no pot deixar de preguntar-se el seu significat. L'artista respon: «Tota aquesta sorra és el temps que passem sense amor, fent coses que no ens agraden, discutint». I, efectivament, un s'aclapara quan s'adona de la quantitat de quilos i quilos de temps que desaprofita al llarg del dia. Però no tot és negatiu en l'obra de Glenda León, que mostra a Arco un conjunt d'obres sota l'epígrafFormes de salvar el món. ¿Quines? Aquí les teniu: un mirall amb una frase gravada amb làser:Accepta't. Una altra manera de salvar el món és mirar-se a un altre mirall en què es llegeix:Accepta l'altre.

Estris amb ànima

El ventall de preus de les obres de Glenda León va dels 2.500 als 20.000 euros. I 20.000 euros és, precisament, el que val una altra obra situada a pocs metres de distància. A priori el visitant l'únic que veu són centenars d'objectes partits per la meitat. Cal aturar-se a parlar amb el responsable de la galeria Die Ecke, on és exposada, per arribar a entendre'n el significat. L'artista firmant, la xilena Isidora Correa, va comprar estris d'ús diari (tasses, cafeteres, envasos de plàstic...) al centre històric de Santiago de Xile i els va tallar. Va ser la manera de deixar els objectes al mínim, però amb el més imprescindible, l'«ànima».

Vegeu el vídeo del

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

primer dia d'Arco al

mòbil o e-periodico.cat