Adéu a la soprano Galina Vixnevskaia

La viuda de Rostropóvitx, anomenada la 'Callas' russa, va morir als 86 anys

Galina Vixnevskaia amb Vladímir Putin, a la inauguració d’un monument a Rostropóvitx, el març passat.

Galina Vixnevskaia amb Vladímir Putin, a la inauguració d’un monument a Rostropóvitx, el març passat. / AP / MIKHAÏL METZEL

1
Es llegeix en minuts
EL PERIÓDICO

La destacada soprano russaGalina Vixnevskaia,viudadel violoncel·listaMstislav Rostropóvitx,va morir ahir a Moscou als86 anys. La cantant va debutar com a cantant d'operetes el 1944 i més tard va guanyar un concurs de cant organitzat pel Teatre Bolxoi, on va entrar a formar part de la companyia el 1952.

Vixnevskaia, a qui es va conèixer com la 'Callas' russa, va brodar els personatges de les òperes russes, especialment el de Tatiana a 'Eugène Onegin' i Lisa a 'La dama de piques', totes dues de Txaicovski. Però el seu primer repte amb la companyia del Bolxoi va ser el rol de Leonora a 'Fideli', de Beethoven. Amiga de Xostakóvitx, el compositor va crear per a ella un cicle de cançons satíriques sobre versos de Saixa Xerni (Aleksander Glikberg). Xostakóvitx va témer que el ferri Estat soviètic prohibís a Galina cantar-les a causa del seu àcid humor, però va aconseguir estrenar-les amb gran èxit. Per a ella també va crear una segona versió de l'òpera 'Lady Macbeth de Mtsensk', sota el títol de 'Katerina Izmáilova'.

DEBUT ALS EUA

Notícies relacionades

El 1961, Vixnevskaia es va donar a conèixer a Nova York amb 'Aida', de Verdi, al Metropolitan, i posteriorment va fer el mateix al Royal Opera House, a Londres. Després vindria el seu debut a La Scala, on va interpretar Liù a 'Turandot', de Puccini, i al Festival de Salzburg. En aquest últim va ser Marina a 'Borís Godunov', de Mussorgski, dirigida per Karajan.

Encara que Vixnevskaia i Rostropóvitx, casats el 1955, estaven en l'elit d'artistes als quals se'ls permetia sortir de Rússia per la seva rellevància internacional, les coses no sempre van ser fàcils. A ella li van prohibir estrenar el 'Rèquiem de Guerra' que Benjamin Britten va compondre per unir els països després de la segona guerrra mundial. Els problemes per al matrimoni anirien a més quan van acollir a casa seva Solzhenitsin, autor dissident que va ser premiat amb el Nobel de literatura el 1970. El 1974 pressionats per les autoritats soviètiques que silenciava el seu treball, Vixnevskaiai Rostropóvitx es van veure obligats a abandonar l'URSS amb les seves dues filles. Van ser privats de totes les condecoracions i títols en la seva pàtria que més tard recuperarien quan van tornar a Rússia, després de la 'Perestroika' impulsada per l'últim líder soviètic, Mikhaïl Gorbatxov.