Anar al contingut

Mor el geògraf Enric Lluch

Germà de l'historiador Ernest Lluch, va ser impulsor de la Gran Enciclopèdia Catalana i fundador del departament de Geografia de la UAB

ERNEST ALÓS / Barcelona

El geògraf català Enric Lluch (Barcelona, 1928) ha mort als 84 anys. Germà gran de l'historiador Ernest Lluch i recordat per tots els que el van conèixer pel seu tarannà afable i dialogant, era vicepresident de la fundació que porta el nom de l'exministre assassinat per ETA.

Assistent en la postguerra als cursos dels Estudis Universitaris Catalans, en què va tenir com a mestres Ferran Soldevila i Jordi Rubió, a la Universitat de Barcelona va ser deixeble de Manuel Riu i Jaume Vicens Vives. Seguint l'exemple de tots ells, va tenir un paper clau en la recuperació de l'escola de geografia catalana anterior a la guerra i en la modernització de la disciplina als anys 60, a partir de contactar amb els mètodes estadístics anglosaxons a la Universitat de Liverpool.

Expulsat de la UB el 1966 per participar en la Caputxinada, va ser el fundador el 1968 del departament de Geografia de la UAB, militant per la democratització de la universitat pública, col·laborador dels moviments de renovació pedagògica, membre de l'Institut d'Estudis Catalans IEC i impulsor de la redacció de la 'Gran Enciclopèdia Catalana' i de diverses obres col·lectives.

La història i els projectes de futur de la divisió territorial de Catalunya van ser la seva especialitat acadèmica més destacada. Segons el seu deixeble i col·laborador Oriol Nel·lo, Lluch sempre va demostrar "una gran preocupació per la presència de la geografia en el coneixement ciutadà" i "va fer de pont entre l'escola geogràfica d'abans de la guerra civil i les generacions que van començar a estudiar fotografia als anys 60".

Lluch va publicar, amb Nel·lo, 'La gènesi de la divisió territorial de Catalunya' (1983) i 'El debat de la divisió territorial de Catalunya' (1984). Va participar en la comissió d'experts que va redactar l'any 2000 l''informe Roca' de reorganització territorial de Catalunya, que advocava per la supressió de 200 municipis amb menys de 250 habitants, la creació de sis noves comarques i la divisió del territori en sis vegueries que absorbirien les quatre diputacions.

0 Comentaris
cargando