Obres procedents dE L'ÀFRICA, L'ÀSIA, AMÈRICA I OCEANIA

BCN exhibirà l'any 2014 l'art de quatre continents

El Museu de Cultures del Món exposarà 700 peces al carrer Montcada

GUINEA EQUATORIAL 3 Figura de fusta  Eyema bieri. Segles  XIX-XX. Cultura Fang africana.

GUINEA EQUATORIAL 3 Figura de fusta Eyema bieri. Segles XIX-XX. Cultura Fang africana.

3
Es llegeix en minuts
ANNA ABELLA
BARCELONA

Escultures d'icones de la cultura hindú -la poderosa deessa Kali lluint els múltiples braços o elfoscdéu Krixna-, figures antropomòrfiques característiques de cultures africanes com la Fang (entre Guinea Equatorial i el Camerun), destrals cerimonials de la cultura olmeca i penjolls d'or pur de pobles de l'Amèrica central i andina, grans peces originàries d'Oceania i de l'illa de Pasqua, estatuetes japoneses del període Edo... Prop de 700 peces de quatre continents i diverses èpoques com aquestes es podran veure a la col·lecció permanent del futur Museu de Cultures del Món, un projecte gestionat per l'Institut de Cultura de Barcelona, amb un pressupost de 5 milions d'euros, que ja ha començat a caminar i que obrirà portes el juny del 2014.

El nou centre ocuparà 2.100 metres quadrats als palaus gòtics de Marquès de Llió i Nadal, al carrer Montcada, davant el museu Picasso, omplint així l'espai que ha deixat el tancament, aquest setembre, del museu d'art precolombí Barbier-Mueller. Es potencia d'aquesta manera l'«eix cultural i museístic» de la zona del Gòtic i el Born, tant de cara al visitant local com a l'internacional, va explicar ahir el tinent d'alcalde de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Ciurana.

COL·LECCIONISTES / El gruix de l'oferta del Museu de Cultures del Món prové de la col·lecció no occidental del Museu Etnològic i de la important col·lecció Folch. Aquesta, reunida pel mecenes i empresari Albert Folch (1922-1988), que va fer diverses missions arqueològiques a l'Àfrica, l'Àsia, Amèrica i Oceania amb l'escultor Eudald Serra, consta de 2.300 objectes i ha estat cedida al consistori per 20 anys prorrogables, gràcies a un acord que preveu la seva posada en valor i difusió. A Folch, Serra i a August Panyella, primer director de l'Etnològic, estarà dedicat aquest Museu de Cultures del Món. «Barcelona està en deute amb ells i cal reconèixer als col·leccionistes que es van preocupar d'augmentar i divulgar el patrimoni de la ciutat», va homenatjar Ciurana. Per això, el centre comptarà amb peces de col·leccionistes privats i d'altres museus. Ciurana va revelar també que ja hi ha converses amb la col·lecció de Jordi Clos, creador del Museu Egipci, per aportar peces d'art precolombí, i amb la Désiré Feuerle per a art khmer, de Cambodja.

Les dues plantes que es dedicaran a exposicions (1.300 metres quadrats per a la permanent i 300 per a les temporals) proposen «un viatge al món per mitjà de l'art i a la vegada un viatge a l'art a través del món», va sintetitzar Josep Lluís Alay, director de Patrimoni, Museus i Arxius de l'ajuntament. «Per primera vegada es presenten a Barcelona juntes obres d'art no occidentals dels quatre continents», va afegir. La col·lecció tindrà una doble visió, artística i etnològica, gràcies a peces d'ús quotidià, sense oblidar l'aspecte pedagògic del centre.

El recorregut tindrà caràcter

geogràfic. S'iniciarà a Oceania, d'on provenen les obres de mida més gran, amb peces d'Austràlia, Nova Zelanda, Nova Guinea i de les illes del Pacífic, entre les quals destaquen les originàries de la cultura rapanui, de l'illa de Pasqua.

Notícies relacionades

Seguirà per l'Àsia, «un enorme mosaic de cultures amb eixos comuns, com el budisme», va apuntar Alay, que va destacar la seva influència en la civilització de Gandhara, predilecta d'Albert Folch. A més a més, peces de cultures inèdites a Barcelona com la birmana, la tibetana o la mongola, i tota la riquesa i diversitat de l'Índia. D'Àfrica lluirà la cultura Fang, una altra de les preferides de l'aventurer català, i del continent americà es mostraran obres olmeques, maies, inques, asteques i del Carib.

La intervenció arquitectònica en els palauets gòtics, a càrrec de Tomás Morató i Jaume Arderiu, també permetrà establir un diàleg entre l'art occidental i català i el de la resta del món.