Anar al contingut

crítica

'Tengo ganas de ti', l'idil·li, més realista i amarg

FERNANDO DE SUEZ

Basada en una popular novel·la de l'italià Federico Moccia, 3 metros sobre el cielo (2010) es ressentia d'un excés moralista, però tenia alguna cosa a dins que estava viva. Funcionava per la intensitat amb què reflectia l'idil·li entre Hache (Mario Casas), el noi dur i musculat a qui totes van al darrere, i Babi (María Valverde), la nena de casa bona que anhela sortir de la seva bombolla de vidre. Hi havia una part de drama adolescent clàssic i furiós, una voluntat deliciosament demodé -i satisfeta amb èxit- de mostrar l'amor juvenil en tota la seva intensitat, en tota la seva bogeria, agafant-se'l seriosament i esprement el seu romanticisme primigeni. A la vehemència emocional de la proposta hi contribuïa, sens dubte, la química entre Casas i Valverde, els actors protagonistes, i l'admirable solemnitat amb què afrontaven els seus personatges, a qui dotaven d'una profunditat i uns matisos molt probablement menors en el text de base.

Continuació de 3 metros sobre el cielo i també inspirada en un llibre de Moccia, Tengo ganas de ti segueix Hache i Babi un temps després de la seva inevitable ruptura, i introdueix un personatge nou: Gin (Clara Lago), noia tot terreny, clara antagonista de Babi, que podria rellevar-la en el cor d'Hache. La força de la proposta (que no funciona tan bé en les trames paral·leles i acusa el mateix excés moralista que la seva antecessora) torna a estar en la seva descripció de l'amor juvenil, aquesta vegada menys ingenu i optimista, més realista i amarg. I, sobretot, recau en el sòlid treball dels actors, que recreen amb credibilitat el moment en què mor el somni adolescent i apareixen els drames adults.

0 Comentaris
cargando