Fernando González Molina: "Mario té aquella cosa animal de Marlon Brando"

-Amb el gran èxit de taquilla 3 metros sobre el cielova dir que l'única finalitat és entretenir. ¿Ara també?

-Sí, a Espanya s'oblida que el cine és entreteniment, que hi ha d'haver oferta per disfrutar. No tot han de ser propostes culturals, formatives. A mi també m'agraden les pel·lícules saberudes, veig tota mena de cine. Però hi ha una falta de respecte pels que només pretenem entretenir, com si fos fàcil. I tots haurien de pensar a qui van dirigits els seus films, el que no podem fer és cine només per a nosaltres mateixos. ¡Doncs escriu un llibre!

-¿Li ha dolgut alguna crítica?

-Em fa mal que no valorin l'esforç i l'honestedat amb què treballo. Que diguin que són dissenys de producció aliens al cor, quan jo només entenc les pel·lis des del cor. Però crec que amb Tengo ganas de ti ja han entès què pretenc: arribar al públic i emocionar-lo.

-Tots els personatges ploren...

-A la platea encara ploren més, la preestrena va ser la bogeria, la gent plorava a llàgrima viva. La pel·li treballa des del dolor, és més melancòlica, més poderosa, més dura que l'anterior.

-¿Quin actor plora millor?

-Mario [Casas] té el plor que més em desconsola del món, plora de debò.

-Per les mirades i els moviments, ¿sembla que intenti convertir-lo en el Marlon Brando espanyol?

-No, jo no treballo amb referents, no m'agrada copiar. Però tinc les meves referències al cap, és clar, m'encantaLa ley de la calle i Rebels.Mario té una cosa molt animal que l'acosta als actors clàssics que treballaven des de l'estómac i una mica des dels collons. Com Marlon Brando i el jove Javier Bardem.

-Li ha resultat un filó per al públic adolescent.

-No és només ell. És la pel·li i Mario. És un actor enorme, el millor de la seva generació, gens fingit, treballa des de la veritat. És el meu company de viatge. Som molt amics.

-Sexe esporàdic, boxa, motoristes sense cascos... ¿Pretén que els adolescents s'hi identifiquin?

-No té cap afany realista, és un univers propi fictici. Només és realista el que senten els personatges. Ni Mario ni jo anem en moto.

-Ha tornat a rodar a Barcelona.

-Vaig voler evitar els tòpics, les postals, però fent un retrat hiperestètic de la ciutat, cuidant les textures, els colors. La mirada del director turista és més lliure, millor.

--La pel·lícula planteja que s'ha de deixar el passat per avançar. ¿Deixarà de rodar per al públic juvenil?

-Sí, no vull repetir-me, no faré un altre drama romàntic juvenil, no sabria fer-lo millor. Faré unthrillerpolicíac amb Mario, espero. I a l'octubre dirigiré una sèrie sobre un cabaret en ruïnes.

Notícies relacionades

'Tengo ganas de ti', l'idil·li, més realista i amarg

Amb el peu esquerre

-¿El primer amor el va marcar tant com al protagonista?

-A mi moltíssim. ¿A vostè no?