una història real dels treballadors del RAM tèxtil

La lluita obrera dels 80, en vinyetes

Rubén del Rincón porta al còmic la vida del seu pare

Rubén del Rincón dibuixa el seu pare mirant les ofertes de feina.

Rubén del Rincón dibuixa el seu pare mirant les ofertes de feina.

2
Es llegeix en minuts
ANNA ABELLA
BARCELONA

Vegeu el tràiler d'aquesta

novel·la gràfica amb el

mòbil o a e-periodico.cat

«La crisi està sent general... a tot arreu han reduït plantilla, i és clar, no volen a ningú. No ens espera res de bo». Ho diu Agustín, pare de dos fills i amb un altre en camí, després d'haver-se quedat a l'atur perquè els propietaris de la fàbrica d'estampació de teixits on treballava hanvolatamb els diners. Però aquesta història no és contemporània sinó que va passar fa tres dècades, a principis dels 80. I la recrea ara en vinyetes el seu fill gran, el dibuixant Rubén del Rincón (Olesa de Montserrat, 1978), a la novel·la gràficaEntretelas(La Cúpula).

«La situació de llavors era clavada a la d'ara -opina l'historietista-.

Diuen que les crisis aguditzen l'enginy i abans hi havia més marge per buscar sortides. Avui hi ha més marcatge i si algú fes el que va fer el meu pare i els seus companys segur que acabava a la presó o davant el jutge». Pressionats per la falta d'oportunitats, entre els treballadors van decidir muntar una cooperativa, la Fou, i reunir diners per adquirir la fàbrica en subhasta, a la vegada que intentaven subsistir (cobrar l'atur era llavors un inacabable tràmit burocràtic). No obstant, les seves formes de dissuadir probables licitadors i lladres oportunistes resultaria avui dia poc ortodoxa.

SUPERACIÓ / «He volgut explicar com aquells homes van construir una cosa a partir de no-res», afegeix Del Rincón, que amb el seu germà petit, Carlos, que ha acolorit l'àlbum, es converteixen en dos personatges més d'Entretelas, encara que tots dos són encara uns jovenets. Ells, amb les seves anècdotes i records, els seus jocs i entremaliadures, doten de nostàlgia i innocència infantil una història de superació col·lectiva i èpica laboral, amb escenes divertides i entranyables, i dramàtiques i angoixants. «Vam saber de la història no pel meu pare, que no és d'explicar batalletes, sinó pels altres treballadors, que li van explicar coses al meu germà un estiu que va treballar a la cooperativa. Després ell sí que ens en va parlar i vaig decidir recrear els records de tots», explica.

Notícies relacionades

Fa poc més d'un any, la cooperativa, que feia un temps que estava amenaçada amb la suspensió de pagaments, va ser comprada per una tèxtil, que va assegurar els llocs de treball. Avui, dels que van iniciar la Fou només hi continuen dos treballadors, un d'ells el seu pare.

Del Rincón, fins ara centrat en el còmic de gènere -acció, aventures, ciència-ficció, eròtic...-, tant a Espanya com a França, on treballa amb Jean-David Morvan en la sèrieEls tres Mosqueters, gràcies aEntretelasha descobert encantat, al recent Saló del Còmic de Barcelona, un nou perfil de lector interessat per la novel·la gràfica més realista i/o costumista. «Si abans firmava a homes d'entre 30 i 40 anys, ara ha vingut un perfil de dona adulta que comprava el llibre perquè li cridava l'atenció el tema. En el món del còmic tenim la mania de crear guetos dins del gueto, que si ets de manga, de còmic americà, europeu... Hi ha públic per a tot i tot és còmic».

Temes:

Còmic