entrevista amb el Músic i dibuixant de còmics. Demà actua a Bikini

Daniel Johnston: "Tocar és divertit, però a vegades em fa por"

Tràiler del documental ’El diablo y Daniel Johnston’. / YOUTUBE

2
Es llegeix en minuts
NANDO CRUZ
BARCELONA

Des dels 80, Daniel Johnston té un insòlit prestigi per les seves gravacions casolanes de puresa gairebé infantil. Innocent i impulsiu, els seus problemes mentals mai van restar expressivitat a aquest compositor i dibuixant de 51 anys eternament amateur

-¡Hola Daniel! Sóc un periodista d'Espanya. ¿Estic trucant massa aviat? ¿Quina hora és a Texas?

-¡Hola, com estàs! No, aquí deuen ser les tres o les quatre de la tarda.

SEnDAh, molt bé. ¿A quina hora es lleva?

-Estic despert fins molt tard veient pel·lícules i dibuixant còmics. I intento tocar música durant el dia. ¿Saps? He d'estar orgullós de tenir finalment la meva casa. Ara puc compondre cançons tot el dia, així que he d'aprofitar aquesta benedicció. És el més divertit.

-¿¡Té una casa per a vostè sol!?

-Sí, just al costat de la del meu pare. I és tota per a mi i el meu gat Spunky.

-Veig que li segueix agradant molt veure pel·lícules a la nit...

-¡I tant! Com a mínim veig una pel·lícula cada dia. És divertit.

-¿Sempre veu les mateixes o també li agrada veure pel·lícules noves?

-¡Oh, sí! Mmm... Me n'he d'anar.

-¿Com? ¡No, no pengi!

-Truqui'm un altre dia, ¿entesos?

-Daniel, ¿sap? Tinc unes quantes preguntes més i... Per favor...

-D'acord. Deixi'm seure (riu).

SEnD¿Li agrada anar de gira per Europa?

-És divertit, però no m'agrada travessar l'oceà. He d'agafar trens, avions, arribar a l'hora als llocs...

-Segur que li agrada veure que a cada ciutat hi ha gent que l'aplaudeix.

-¡El públic embogeix! I això que ara no toco gaire bé. És divertit, però a vegades em fa por.

-¿Per què?

-Em fan cantar cançons que... Vaig intentar anar-me'n de l'escenari, però el meu germà em va agafar del braç i m'hi va pujar perquè la cantés.

-¿A quina cançó es refereix?

-Mmm... He dit coses en cançons que... Coses sobre Satan... Després va sortir el documentalEl diablo y Daniel Johnstoni... ¡No m'agrada veure el meu nom al costat del del diable!

-En el seu últim disc,Is and always was (2009), parla de la seva malaltia en passat. ¿Ja se sent bé?

-Ara ja no tinc raons per estar trist. Me'n vaig a dormir i m'oblido de tot. Els antidepressius em van molt bé. I al tenir una casa, és com si tingués una casa al cel.

-Daniel, el noto molt orgullós amb la seva nova casa. Expliqui'm com és.

-Està tot en una planta baixa. Tinc rentadora, un garatge on he muntat l'estudi per tocar, moltes habitacions on guardo vídeos i còmics i una altra amb una taula de dibuix. ¡I tres lavabos! Tres lavabos són molts, així que un el vaig convertir en l'habitació dels còmicsunderground.

-¡M'està fent enveja!

-¡Només és una casa! La vam aconseguir per 6.000 dòlars. No sé com, però em va costar igual que el dentista. Em va treure totes les dents i em va cobrar 6.000 dòlars. Ara no en tinc.

-¿Té alguna cançó nova?

-Sí. En tinc moltes de mig acabades, però sempre canvio la lletra. L'important és estar ocupat. Mentre estigui ocupat tot anirà bé. Sí.

-Una altra pregunta, Daniel. Parli'm del còmic que ha publicat.

-Es diuSpace ducks.Els ànecs de l'espai són un exèrcit amb un armament espacial molt avançat. Viatgen més enllà del més enllà fins a un planeta amb un gran cartell de neó: ¡el planeta de Satan! Allà hi ha una guerra i destrueixen el món satànic. Això és... I tinc més idees...

-¿Ah, sí? ¿Quines?

Notícies relacionades

-¡Eh, moltes gràcies per trucar-me! ¡Cuida't! ¡Adéu!

Vegeu el tràiler d''El diablo y Daniel Johnston' amb el mòbil o a e-periodico.cat