«Brel s'identificava amb el personatge de Don Quixot»

-¿Quin és l'objectiu de Mon Brel?

-Acostar les cançons de Jacques Brel traduint-les al català per aproximar-les a l'espectador. L'objectiu és eliminar la frontera que representa l'idioma ja que, tot i que la seva música en francès és preciosa, poder entendre el contingut de les lletres és més important. Les lletres de Brel són una meravella.

-¿És més cabaret o concert?

-S'acosta al concepte de concert teatralitzat. M'encanta perquè potencia els meus dos vessants, la de cantant i actor. A més, tinc la sort de treballar amb un grandíssim guitarrista, Toni Xuclà, que es troba molt còmode amb aquest format. Volíem fugir del típic recital. I de cabaret, només n'hi ha una part.

-¿Descobreix alguna cosa que no se sàpiga de Jacques Brel?

-Interpretem una cançó que els més brelians no coneixien,Somiar un somni impossible, que té a veure amb la seva faceta d'actor. Brel va veure a Broadway el musicalEl hombre de la Manchai hi va connectar molt, tant amb la peça com amb els ideals de Don Quixot. Brel era una persona capaç de defensar les seves idees fins a les últimes conseqüències. Va voler fer el muntatge a París i l'hi va estrenar... Nosaltres no fem el musical sencer, però sí que en presentem una petita degustació: reduïm aquesta obra de dues hores de durada a 20 minuts de guitarra i veu.

-¿Qui va seleccionar les cançons?

-Va ser Jordi Prat, director i dramaturg. Ell també es va encarregar d'agrupar-les en tres blocs. El primer, amb aire de recital, compta amb cançons més íntimes i emotives. El segon, amb un to més cabareter, dóna entrada a les peces més desenfadades, divertides, descarades i crítiques amb la societat. L'última part és la del Quixot.

-¿Per què aquesta fixació amb Don Quixot?

-Bé, Brel estava una mica boig, tot i que diuen que els bojos són els més lúcids... S'identificava amb el personatge de Don Quixot. Ell també era un somiador. A finals dels anys 60 es va retirar perquè pensava que això és el que un cantant havia de fer, desaparèixer durant un temps. El cert és que no va tornar a cantar en directe. Això sí, va gravar un disc un any abans de morir. Brel va ser un idealista, una persona coherent que va lluitar per les seves idees.

Notícies relacionades

¿S’esgota la música urbana?

Fusió de tendresa i ràbia política

-Primer van dedicar un espectacle a Ovidi Montllor. Ara se centren en el cantant Jacques Brel ¿Sobre qui versarà el següent?

-De moment, com vostè diu, estem centrats en Jacques Brel. Volem disfrutar d'aquest espectacle, que ha connectat tant amb aquells que no coneixien el cantautor com amb els seus fans de sempre.